Hi ha biopics que són un autèntic malson, però n'hi ha d'altres que són autèntics exemples de gran mestratge interpretatiu. És el cas de "The iron lady" o "La dama de hierro" on Meryl Streep té tots els punts per guanyar un òscar. Nominada 16 cops i amb un premi a la butxaca, trobo que per compensar la quantitat de vegades que ha estat nominada i no se l'ha emportat, aquest cop si li donen estarà més que merescut. Hi ha un gran treball d'actriu per posar-se la pell d'un personatge tan controvertit com l'ex primera ministra britànica Margaret Thatcher. El seu nom va donar lloc a una època carregada de protestes socials i clarobscurs a la Gran Bretanya i fins i tot després d'una dècada governant ja es coneix aquell període com el "thatcherisme".
El gran encert del film és no fer un film cronòlogic sinó fet a base de "flaix-bacs" i records. El film no jutja sinó simplement mostra les ambicions, els neguits, les misèries i els encerts i els clarobcurs d'un personatge que va marcar una època recent i un país.
El muntatge i el plantejament del film és un encert. També és destacable el paper del marit de la Thatcher interpretat per Jim Broadbent.
Un film que segur recollirà una bona colla de premis. I ben merescuts. Una pel·lícula recomenable.
La vaig veure fa una setmana. Tot i que no record l'era Tatcher (jo era molt petita), sí que per una sèrie de reportatges que he vist, Meryl Streep ho broda! A mi també me va agradar molt el film. L'he recomanat.
ResponElimina