Quan en el seu dia vaig llegir per primer cop "Sostiene Pereira" vaig pensar que hi ho havia escrit deuria ser un autor portuguès. Després vaig descobrir que no, que es tractava d'un autor italià que es va fer conèixer al seu país per una novel·la "Piazza d'Itàlia", però de fet ell era apassionat per Pessoa i per la literatura portuguesa fins a tal punt que els darrers anys de la seva vida ha viscut a Portugal.
Una de les novel·les que em van semblar fascinants de Tabucchi i que fou una de les primeres que vaig llegir d'ell fou "Nocturn a l'Índia". Persones en constant moviment, que cerquen, que intenten trobar-se a sí mateixos, que es fan preguntes, on el viatge és sempre un element comú en les seves obres.
Aquest és un post en record d'un notable escriptor europeu, un referent literari, un home compromés que transmetia humanitat i que llegint algunes de les seves entrevistes no se sentia gaire comòde amb la Itàlia i la Europa que s'ha construit als darrers anys. Algunes de les seves frases transmeten serenor i lucidesa com la que he escollit per aquest post:
"Cuando un chino o un africano lloran, esa lágrima es la misma, no es antropológica, sociológica, ni tiene dentro un tipo de cultura, religión o costumbre, no tiene nada, sino la humanidad que tenemos todos, y a mí esas cosas son las que me gustan, y se ha perdido el sentido de esas cosas fundamentales’, afirmó."
Antonio Tabucchi
(Vecchiano, Pisa, 24-09-1943 * Lisboa 25 - 03 - 2012)
Escriptor, traductor i professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Siena
*També us recomano que llegiu la següent frase que vaig penjar en un post de Nàufragiobrer:
