25.3.12

1 pensament d'Antonio Tabucchi (in memoriam)



Quan en el seu dia vaig llegir per primer cop "Sostiene Pereira" vaig pensar que hi ho havia escrit deuria ser un autor portuguès. Després vaig descobrir que no, que es tractava d'un autor italià que es va fer conèixer al seu país per una novel·la "Piazza d'Itàlia", però de fet ell era apassionat per Pessoa i per la literatura portuguesa fins a tal punt que els darrers anys de la seva vida ha viscut a Portugal.


Una de les novel·les que em van semblar fascinants de Tabucchi i que fou una de les primeres que vaig llegir d'ell fou "Nocturn a l'Índia". Persones en constant moviment, que cerquen, que intenten trobar-se a sí mateixos, que es fan preguntes, on el viatge és sempre un element comú en les seves obres.


Aquest és un post en record d'un notable escriptor europeu, un referent literari, un home compromés que transmetia humanitat i que llegint algunes de les seves entrevistes no se sentia gaire comòde amb la Itàlia i la Europa que s'ha construit als darrers anys. Algunes de les seves frases transmeten serenor i lucidesa com la que he escollit per aquest post:


"Cuando un chino o un africano lloran, esa lágrima es la misma, no es antropológica, sociológica, ni tiene dentro un tipo de cultura, religión o costumbre, no tiene nada, sino la humanidad que tenemos todos, y a mí esas cosas son las que me gustan, y se ha perdido el sentido de esas cosas fundamentales’, afirmó."


Antonio Tabucchi

(Vecchiano, Pisa, 24-09-1943 * Lisboa 25 - 03 - 2012)

Escriptor, traductor i professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Siena


*També us recomano que llegiu la següent frase que vaig penjar en un post de Nàufragiobrer:

Invasió subtil de Pere Calders a l'Ameria Teatre de Barcelona

Un servidor va poder gaudir del segon passi d'aquest humil però magnífic muntatge en un humil i alternatiu teatre de Barcelona.
"Invasió subtil i altres contes" a l'Almeria Teatre de Barcelona (sense data de sortida).
Enguany hauria de ser l'any Pere Calders i de moment no he vist gaires iniciatives al respecte. Calders va néixer ara fa 100 anys i va ser un dels contistes més originals de la literatura catalana de segona meitat del S.XX. Irònic i sorprenent com els contes que interpreten els dos actors i les dues actrius d'aquest muntatge. Contes que ens parlen de la condició humana, la mort, el més enllà, la família, les aparences, la societat, l'Estat i un llarg etc de temes que s'amaguen rera uns contes aparentment senzills.

Els contes representats són:
Invasió subtil
El mirall de l'ànima
No s'admeten corones
De quan les bèsties parlaven
El testament de "La hiena"
L'exprés
Zero a Malthus
Pels volts del paller
No se sap mai
A tornajornals
Ganes de buscar-se-la
Tot l'esperit

*****************************************
A continuació en transcric un de conte que la pròpia companyia (per la despesa en recursos humans) tal i com indica en el díptic de l'obra ha descartat representar-lo:

PER UN DEMÀ MILLOR
(Drama en menys d'un acte)
L'escena representa:
A l'esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.

En alçar-se el teló, l'únic personatge de l'obra
(jove de bona presència)
s'avança amb el propòsit de recitar un estremidor
monòleg de protesta. Però es desploma
el teló a causa d'una avaria mecànica
i l'esclafa. Llestos.

Fi

Pere Calders (1912 - 1994)