30.12.11

L'any nou (de Jordi Guardans)








L'ANY NOU


Un any nou no és


més que recordar


l'any original


que volem somniar,


un any nou no és


més que un vell que ve


mentre anem mirant


de no fer malbé,


el vestit de mar


que portem a dins,


el xiulet intens


que fan els dofins.




Un any nou si us plau,


per dansar la nit,


amb el cor ben nu,


i el cor desvestit,


un any nou pregant


a les serps i als sants


que volem cantar


un nou cant d'infants.



Un cant de coloms


morts a mitjanit,


els llençols més blancs


per vestir el seu crit.



Un any nou té por


del poder del sol,


l'home acovardit,


la lluna de dol.



Volem construir


ben a poc a poc,


un estel més clar


fet de gel i foc.




Volem estimar


quasi d'amagat,


el planeta nou


que algú ens ha robat.




Jordi Guardans



(Barcelona, 1955. Si voleu saber + sobre aquest poeta: http://www.jordiguardans.cat/biografia.php)



(poema musicat per Ester Formosa inclós en el disc "Sola com el poeta")



DES DE FULL DE NAUFRAGIS...BON ANY 2012!!

6.12.11

Poema de Nadal (de Sagarra) i 1 cançó (de Pau Riba) - Bones Festes!!!

CANT III
Un camí!


Quina cosa més curta de dir!


Quina cosa més llarga de seguir!


Quin so vulgar i estrany!


Un camí!...


Quina sentida de pena i patir,


quina promesa de calma i de guany!


Un camí!...


Els camins són l’angúnia primera


del rústec cor llunyà,


que ni ell sabia el que era


o per saber es posava a caminar...


Camins, serps d’encantària, que feu amable el feix


del qui es vol lliurar d’ell mateix,


de la pròpia tristesa solitària,


i vol cercar un altre somriure,


una altra sang o un altre crit,


i fins un altre món més ennegrit


per poder viure!


Si et volta la brossa inclement,


si branca i punxa t’estalonen,


si l’aglevat i el pensament


no saps on donen,


poc trobaràs ni mel ni glop


ni llum de cares vives;


se’t tornaran les genives


fumades com les del llop!


Però si enmig l’espessorall


el pit rebel deixa la fúria,


i troba un caminet com un mirall


fred i glaçat dins la foscúria,


i pot seguir-lo mansament


sense escoltar cap més musica,


sentirà com el fum del pensament


es va aclarint de mica en mica.


Tu no saps el camí què significa?


El camí significa humilitat,


vol dir un renunciament a fi de bé,


vol dir passar pel mateix recer


que els altres han passat.


Camí de la glòria, camí de la Creu,


camí que puja i baixa i cansa,


on ens portes, camí? La teva fi no es veu!


Si ens han posat l'esquella mansa,


tu limites l'audàcia del peu


amb l'espígol novell de l'esperança!...


Camí pelat i esqueixat,


ple de vent dalt de la coma,


camí de la soledat,


tots els camins van a Roma,


tots els camins, ja ho sabem!,


tots els camins van a Roma,


però no van a Betlem!


Perquè a Roma hi ha de tot:


hi ha misèria i punyalades,


i la púrpura i el llot


i les mitres consagrades!


Perquè a Roma hi ha de tot!


Cap a Roma pots anar amb plomall de capità


i amb xiulet de bergandatge,


amb crossa de pelegrí,


o amb garrafa o espasí;


tot és bo pel teu viatge!


Pots triar-te tu el camí!


Pots triar-te el vent que eslloma,


l'arada, la forca, el rem!


Tots els camins van a Roma,


però no van a Betlem!


A Betlem ha nascut l'Infant diví!


Per 'nar a Betlem, només hi ha un sol camí!


L'àngel ha parlat,


l'estrella ha anunciat,


el gall ha cantat,


però el misteri és lluny encara;


l'home ja sap la veritat,


mes, on respira, transparent i clara,


aquesta veritat?


Què diu la terra avara


i el gran silenci del país nevat?...


Entre els pastors i la Cova


hi ha el camí...


El camí vell per l'alegria nova.


Només ell els pot portar


cap a l'estable on jeu la galta fina


que torna més tendre el pa


i més blanca la farina...


Però, per atrapar-lo, com es fa?


El camí de Betlem, com s'endevina?


Algun cop, caminant per les collades,


aquells dies de fred, quan tot respira


un aire d'argelagues que s'adormen


amb una fina castedat de gebre,


i quatre ocells a la mateixa branca


no s'atreveixen ni a cantar ni a moure's,


quan despullat de la pintada angúnia


al vostre cor el ritme li escasseja,


com si comptés les perles del silenci


i el bategar tranquil de la muntanya,


no heu sentit, aleshores, que la terra


era tota habitada per un somni?


I, caminant, no heu vist la senderola,


el caminet guarnit amb herbes clares,


amb pedra d'ull de serp verda de molsa


i amb galcerans atapeïts, que ensenyen


les gotetes de sang entre la fulla?


I no heu pensat en res? No us acudia


cap cosa de cançó, o bé de paraules,


que lligués amb els nervis d'un misteri,


d'un record, d'una estrella i d'una cova,


i d'un xai degollat sobre l'espatlla


del pastor més valent que fa de guia?...


El camí de Betlem! L'únic, el vostre,


aquell que cadascú porta a les venes,


encara que no vulgui, no seria


igual que aquell camí dalt la muntanya,


ensopegat només, perquè el silenci,


perquè els ocells, perquè les herbes castes,


van agafar tots els colors d'un somni?
No fa pas molt que per 'questa drecera


ha passat un fuster de Nazaret


que duia del ronsal una somera


i, dalt la bèstia, tremolant de fred,


una noia com una primavera!


Però el rastre la neu ja l'ha esborrat;


cap llengua humana els ha parlat...


L'unglot de la somera s'esllavissa


damunt del gel..., ningú els ha vist.


Sols l'ull de bou, terrós i trist,


sols una llebre espantadissa


s'han aturat en un goret,


s'han acostat i han vist com era


la Noia i el Fuster de Nazaret


i el pelatge cendrós de la Somera...


Com se troba el camí de Betlem?


El camí de Betlem, qui l'endevina?


Només una llebre, només un ocell,


han vist la Sagrada Família!...


La neu ha esborrat el pas


i hi ha una lloba que xiscla!


No hi fa res! No hi fa res! Ja pot xisclar.


No veus l'estrella com brilla?


No veus els ulls dels pastors?


La veritat és una brasa viva!...


La veritat que crema als pastors,


la tenen en el nas i a les orelles;


perdiguers estranys, tímids caçadors


i mig germans dels xais i les ovelles!


No pregunteu res, no digueu res!...


Obriu els ulls immòbils i tranquils;


hi ha una estrella baixa com un ciri encès!


Seguiu el rastre, perdiguers humils!


Seguiu el rastre de l'unglot,


de la sandàlia del Fuster,


que la neu amagar-los no pot


al pas del perdiguer,


del qui ajup les orelles com un gos,


i accepta el misteri sense rondinar...


Sense dubtar de res, i fos com fos,


camina, quan li manen caminar!


Quan s'ha esbravat el pas dels rabadans,


i el cor de les mentides;


quan només en els dits de les mans


hi ha el pèl de les cabrides,


i el tall del fred,


i la cremor de la gebrada,


i no hi resta senyal de ganivet


ni gust de trena violada!
Si ets net de cor, pastor mesquí,


no t'has de perdre pel camí q


ue et va guiant l'estrella cauta;


no t'has de perdre, pastoret,


anant seguint el camí dret,


amb el sac de gemecs i la flauta!


Pastor dels meus somnis d'infant,


de les meves tristeses de gran,


pastor menut del meu pessebre,


tant és que fem com que no fem,


sempre es troba el camí de Betlem,


encara que ens escanyi la tenebra!




CANT III DEL POEMA DE NADAL DE JOSEP M.DE SAGARRA (1930)


Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona 1894-1961)


Un record a un poeta que enguany fa 50 anys de la seva mort però els seus poemes seguiran Nadal rera Nadal sent autèntics clàssics.


**********************






BONES FESTES!!!

Ho portem a dins

Les imatges i la música parlen per si soles. No cal afegir res. Simplement un magnífic clipmetratge amb un missatge molt potent pels temps que corren.

Els enèrgics clips de Ha Juan

Ha Juan és un il·lustrador i dibuixant d'origen coreà que crea clips on es pot copsar tota la seva passió pel dibuix, sigui manga , realista, de superherois o infantil. Són captivadors el seus clips.



La maleta mexicana



Fins el proper 15 de gener al MNAC hi ha temps per visitar la magnífica exposició on es poden veure fotografies, materials, negatius i documents relacionats amb la famosa maleta trobada a Mèxic fa 5 anys i on hi havia fotografies del període de la Guerra Civil de Robert Cappa, Chim i Gerda Taro.

Molt recomenable.



Fira de Santa Llúcia i els mercats de Nadal (a Europa)

A casa nostra ja és molt més que tradicional la Fira de Santa Llúcia...




Els mercats de Nadal a Europa, també són una tradició i un atractiu turístic, com per exemple Strasbourg i Berlín...

Impressionistes

Caixaforum Barcelona. Fins el 12 de febrer.
IMPRESSIONISTES. MESTRES FRANCESOS DE LA COL·LECCIÓ CLARK.
Una altre bona retrospectiva del Caixaforum on a través de la mirada del col·leccionista d'art Sterling Clark es pot fer un reconegut per una bona colla de quadres que reflecteixen quines foren les dèries i les temàtiques de pintors com Renoir, Monet, Bonnard o Degas.
Molt recomenable.

Menú recomenat (2): Desembre

MENÚ RECOMENAT (2):
COM APERITIU:
L'ANTIGA FÀBRICA DE CERVESES MORITZ OBRE DE NOU LES SEVES PORTES A LA RONDA DE SANT ANTONI DE BARCELONA RECONVERTIT UN ESPAI AMB MÚLTIPLES FUNCIONS (BOTIGA, QUIOSC I RESTAURANT), ESPAI RESTAURAT PER L'ARQUITECTE JEAN NOUVEL.
També podeu llegir:http://fad.cat/adi/blog/?p=3227

1R PLAT


2N PLAT o DIRECTAMENT ELS POSTRES

Ràdio Nàufag (2): Desembre



Ràdio Nàufrag (2): Desembre
I
20 anys sense Freddie Mercury


II
Nou disc de Tom Waits

III
S'ha gravat un disc d'homenatge a Bob Marley amb músics catalans

IV
Una descoberta...

Una veu per un cant: Montserrat Figueras canta el cant de la Sibil·la




El passat 23 -11 - 11 va apagar-se una de les veus que ha fet més per la música antiga d'aquest país que és Montserrat Figueras (1942 - 2011). Filla de músics, casada amb un prestigiós i reconegut músic (en Jordi Savall), mare de dos fills músics. Va fundar el segell discogràfic Alia Vox i amb el seu marit l'orquestra Le concert des Nations. Va gravar més de 60 cds i va rebre nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi.



Sunyol, el president màrtir...




És necessari no oblidar el nom d'aquells que també varen fer país però lamentablement han caigut en l'oblit. Un exemple: Josep Sunyol, president del Fútbol Club Barcelona.









3D Màgic Gaudí: fotografies en 3D

NOU LLIBRE DE FOTOGRAFIES DE L'OBRA DE GAUDÍ:



S' ha presentat un nou llibre de fotografies (editat per Electa). Són fotografies a càrrec de Gabi Beneyto però que tenen la peculiaritat de mostrar-nos aspectes i detalls prou coneguts però aquest cop en tres dimensions, aspecte inèdit fins ara en altres reculls fotogràfics similars.

Els textos són a càrrec del conegut crític, historiador de l'art i divulgador de l'obra guadiniana Daniel Giralt-Miracle.



També La Vanguardia se n'ha fet ressò:http://www.lavanguardia.com/libros/20111202/54239756765/el-fotografo-gabi-beneyto-propone-un-recorrido-en-3d-por-la-obra-de-gaudi.html


20 anys de marató...

La marató de tv3 ha fet 20 anys que es diu aviat. Se'n podrien fer moltes de reflexions entorn tot el que mou aquest gran event televisiu. Recaptar diners per una bona causa és bonic i necessari. La bona notícia serà el dia que ja no sigui necessari recaptar diners per alguna de les malalties que han tractat tants anys la marató, simplement pel fet que ja s'ha erradicat o s'ha pogut reduir els efectes nocius cap a les persones.
El que més m'emociona de tot plegat, més enllà del testimonis que donen la cara i expliquen la seva greu situació; el que més m'arriba és l'exemple d'escriptors i cantants que donen el seu talent per una bona causa i graven molt bones cançons, com la següent, una cançó preciosa:


Allò que no es pot dir...

*Coneguda fotografia del desaperagut fotògraf Humberto Rivas


Aquest és un mail que vaig rebre i que no val la pena llegir.




Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza pel seu indepentisme). Llegir-lo son 2 minuts. Qui es vulgui sentir espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i per a tots.



Un mal negocio


La Vanguardia


David García



18/11/2010



El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.¿Se puede aceptar pagar peajes y mfás peajes?Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.

Nadal amb lluna...





Nadal amb lluna, any de fortuna.

(Tan debò sigui així!)



(El refranyer nadalenc dóna per molt i molt i molt. Hi ha un bloc que ha recopil·lat en un post és de 700 dites populars nadalenques:http://refranyer-tematic.blogspot.com/2007/11/nadal.html)


Sense cor, sense cervell, sense coratge = política?

Una vinyeta molt clara trobada al "facebook" d'una amiga:
"Sense cor, sense cervell, sense coratge. Nois: Com és que no us heu posat en política?"

"La cultura no ha de ser un luxe" (Una frase de Anne-Sophie Mutter)





"En temps de dificultats econòmiques és quan s'han de preservar més les arts. La cultura no és un luxe, sinó una necessitat vital de l'èsser humà".



[opinió expressada en el Dominical El Periódico del 4-12-11]




Anne - Sophie Mutter




"Los músicos debemos servir a la sociedad, mejorar la vida de la gente."








Anne-Sophie Mutter

(Reconeguda violinista internacional. Va formar part dels músics més sel·lectes dirigits per Herbert Von Karajan. La prestigiosa discogràfica alemanya Deutche grammophon li fa un homenatge i fa un triple llançament de les seves gravacions.)


L'any 2011 ha estat marcat per una paraula que havíem oblidat durant molts anys d'Estat del Benestar: retallades. L'any de les retallades en cultura, patrimoni, turisme, sanitat, educació, transports, serveis socials i un llarg etcètera. La resposta ciutadana va esclatar en forma de 15 M i 15O però sembla que en època d'apocalipsi econòmica res pugui aturar aquest tipus de polítiques.

És trist veure que les lleis del mercat han acabat modificant no només les nostres vides sinó tot el sistema de l'Estat del Benestar que fins ara, almenys unes quantes generacions, havíem conegut.


Haurem de seguir lluitant per demostrar que hi ha determinats fonaments de la societat que no han de ser un luxe? L'educació no ha de ser un luxe. La sanitat tampoc. I la cultura i les arts s'han de preservar i potenciar i en cap moment han d'esdevenir un luxe.

Afortunadament encara hi ha Centres Culturals d'algunes entitats bancàries que són gratuïts com el Caixaforum, afortunadament. Esperem que per molt temps.


Us deixo amb un video amb la meravellosa música que interpreta aquesta gran violinista, una de les millors del món:

11.11.11

3 frases de Maria Aurèlia Capmany (20 anys sense la Maria Aurèlia Capmany)






“És altament instructiu pensar que la feble dona no ha trobat mai cap obstacle per llaurar els camps ni per baixar a les mines.La casta dona ha trobat fresat el camí de la prostitució. L’egoista femella ha estat exaltada en els altars com a santa. Però és difícil, enormement difícil, obtenir la direcció d’un banc, un seient a l’Acadèmia, una dignitat a l’Església, una càtedra a la Universitat.”




“Avui, en el moment en què les dones s’alliberen, encara que molt lentament, de tantes inhibicions i de tantes pressions alienes, es troben que han d’emprendre de nou la lluita contra l’intent de reduir-les a feminitat. Un intent tan ben orquestrat pels dogmes i les lleis, els costums i els mitjans de comunicació de masses. Cada vegada més, la dona haurà d’alliberar-se de la caricatura d’ella mateixa que li ofereixen.”



"Les paraules serveixen per comunicar, però també per disfressar-nos. De vegades, per disfressar-nos d'una versió més bonica de nosaltres mateixos. Jo penso que tots els escriptors escrivim perquè la gent ens estimi... perquè pensi: 'Oh, que bonic, això que ha fet!'"



Maria Aurèlia Capmany


(Barcelona 1918 - 1991, novel·lista, assagista, traductora, autora de teatre, actriu - directora i professora del Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual; als darrers anys de la seva vida va estar vinculada a la Diputació de Barcelona i a l'Ajuntament de la Ciutat de Barcelona i se la recorda per les seves fermes conviccions en defensa de la condició de la dona, la cultura i la societat catalana)

Amb Maria Aurèlia Capmany amb passa igual que amb la Montserrat Roig (i amb d'altres autors), la transcendència pública i el carisma del personatge han fet que molts cops ens en recordem més de com era i com pensava l'autor que no pas del que realment va arribar a escriure i a publicar.




10.11.11

Cireres al Novembre (20 anys sense la Montserrat Roig)

Confesso que conec poc l'obra de la Montserrat Roig. Però tot i axí hi ha llibres i títols de llibres que són autèntiques troballes. Avui la catosfera rendeix homenatge als 20 anys de la seva desaparició. Hi ha noms que ja formen part de la història de la literatura catalana més contemporània. Confesso que vaig tenir dubtes de si participar o no en aquesta nova crida com a homenatge blogaire, aquí teniu la crida: http://carmerosanas.blogspot.com/2011/11/homenatge-montserrat-roig.html
He recordat que farà gairebé dos anys i mig vaig escriure un post a Nàufragiobrer d'un llibre amb un títol que em té el cor robat. He pensat perquè haig d'escriure un altre post si aquell post per mi va ser el millor homenatge que li podia fer a aquest gran autora. Aquí teniu l'enllaç en la seva versió original:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/05/el-temps-de-les-cireres-de-montserrat.html (Curiosament només té un comentari però és un dels posts més visitats)









Sempre m'ha fet gràcia aquest títol, suposo perquè amaga tot una càrrega sentimental i pòetica, la mateixa càrrega sentimental que la gran escriptora Montserrat Roig (1946 - 1991) va voler donar a la novel·la que va escriure abans d'acabar el Franquisme i que va rebre el premi St.Jordi 1976. És la crònica d'una dona, Natàlia Miralpeix que torna a Catalunya, després d'haver estat a França i Anglaterra i es topa amb la realitat d'un temps i d'un país i d'uns personatges marcats pel Franquisme. L'obra forma part de la triologia que l'autora va escriure als anys setanta: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta.
És un llibre que només n'he llegit fragments i que algún dia m'agradaria llegir-me'l sencer perquè la Montserrat Roig demostra el seu talent narratiu amb fragments com aquest descrivint els personatges a partir del retrat de les mans...

"Les mans de la Patrícia eren melancòniques, de vegades una mica absents, "mans de frígida", deia en Lluís, modestes. Eren unes mans una mica llençades, "hagués de tocar tant lleixiu com jo, veuríem com les tindria d'arrugades", deia l'Encarna. Eren unes mans que acaronaven els fills dels altres, mans de dona eixorca, que acariciaven les flors les nits de primavera i amb el dit repassaven les fulles dels plàtans en caure a la tardor, mans que cercaven un punt dins de l'horitzó, que clenxinaven els cabells prematurament blancs de la Judit, que els allisaven amb tendresa, que tancaren les seves parpelles quan se li escapà el darrer alè de vida, mans que repassaven els misteris del dolor, que es senyaven, molles d'aigua beneita, que s'estrenyien l'una a l'altra les nits fosques de bombardeig, mans que repartien caramels per als nens pobres, que descordaven amb paciència els gafets de la cotilla quan era tan grassa i que s'omplien de crema després del bany, ara que era tan prima. Unes mans que vibraren de melangia i de sentiment, quan esbocinaren amb el martell la boca de l'amoret de l'estany, una nit càlida que es pensava que es tornava boja..."

(fragment de la pàgina 61)

Però el més curiós del cas és que fins fa poc no sabia que el títol del llibre la Montserrat Roig l'havia extret d'un poema escrit el 1866 d'un poeta francès del S.XIX de la Comuna de París anomenat Jean Baptiste Clément.

La primera estrofa del poema diu així...


Quand nous chanterons le temps des cerises

Et gai rossignol et merle moqueur


Seront tous en fête



Les belles auront la folie en tête

Et les amoureux du soleil au cœur

Quand nous chanterons le temps des cerises

Sifflera bien mieux le merle moqueur.

Curiosa estrofa que va donar títol a una carismàtica novel·la.

+info de Montserrat Roig:
http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.php
També podeu llegir l'extensa notícia que recull vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3948347

Aquí teniu la llista amb tots els participants en aquest homenatge:

6.11.11

Ídols (de G.Ferrater)

Aviat, el 2012, farà 40 anys de la mort del poeta Gabriel Ferrater. Ferrater fou un destacat nom en el món de la traducció, l'assaig, la poesia i el món acadèmic del seu temps que va deixar emprenta a molts dels seus coetanis i deixebles. Aquests dies he estat rellegint la magnífica edició en butxaca que ha editat Ed.62 de la seva obra completa:"Les dones i els dies". No és una poesia fàcil però en la seva poesia s'hi poden trobar perles com aquesta:






ÍDOLS

Aleshores, quan jèiem

abraçats davant la finestra

oberta al pendís d'oliveres (dues

llavors nues dins un fruit que l'estiu

ha badat violent, i que s'omple

d'aire) no teníem records. Érem

el record que tenim ara. Érem

aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,

per la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater
(Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès 1972)

L'Univers Perejaume

"Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!"



No és fàcil definir amb un sol mot tot l'univers que s'amaga rera aquest nom, que és més que un artista plàstic: és escultor, pintor, poeta i un llarg etcètera. La Sala d'exposicions de la Pedrera de Barcelona en fa un retrospetiva de la seva obra dels darrers temps. 200 obres reunides en un sol espai. Algunes de tan diferents entre elles que sorprèn la quantitat de llenguatges que ha arribat a utilitzar aquest artista. Hi ha temps per deixar-se sorprendre per aquesta exposició fins el 12 de febrer de 2012.

També recomano que llegiu el següent post del blog Artneutre:
http://www.artneutre.net/2011/11/opinio-les-etimologies-de-perejaume.html



(No cal dir que el primer que es troba el visitant són unes pedres ben esculpides que sembla que busquin un diàleg amb els propis materials de la Pedrera)


1.11.11

De llum i penombres...

En els temps de Samhuinn els dies s'omplen de llum i penombres.

Era un temps sense temps (segons els celtes) on l'ordre de les coses s'alterava, s'aixecava el vel entre el regne dels esperits i el regne dels vius i on per uns moments l'ordre i l'estructura eren abolits per poder regnar el caos. Els nens trucaven a les cases per demanar caramels, els animals de les granges i del camp corrien lliurament i els homes i les dones es disfressaven per espantar i confondre els mals esperits. Arreu del món hi ha celebracions similars on els esperits, la llum, la penombra tenen un paper important digues-li Tots sants, Samhuinn o Diwali (a l'Índia).[Sobre festa Diwali vegeu el següent post:http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/diwali-festa-de-la-llum.html ]


Molts cops celebrem tradicions sense saber-ne el perquè com una espècie de voràgine que és sinònim dels temps estúpids actuals. Hi ha una part ancestral en tot plegat que es va perdent...

**********

Som en temps de llum i penombres, de dies que s'escurcen i conviden a trobar-nos amb una part de nosaltres. O potser no, vivim tan immersos en la nostra voràgine diària i en culpem al temps. El temps! Aquella gran mesura. I és que nosaltres també som temps. Temps i paraules. Temps que s'escurça dia a dia. Aprofiteu el temps de llum i penombres abans no siguem només temps i paraules.

Com molt bé diu en un dels seus gran poemes en Miquel Martí i Pol:


"Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules."


Miquel Martí i Pol

(Roda de Ter (Osona) 1929 - 2003)

(extret del llibre 'L'arrel i l'escorça')


Us convido a rellegiu de nou el post que en el seu moment li vaig dedicar a Martí i Pol i que vaig publicar a Nàufrag i obrer el dia 31/10/2009:http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/de-bosc-i-de-llum.html


***********

També us convido a llegir o rellegir els meus poemes de tardor publicats a Escrits del fum:


Bressol de tardor


Volàtil (instants típics de tardor)



Noves danses de tardor



Versos de gebre, flors de tardor



********************

També us convido a entrar en el blog d'un poeta-blogaire nordamericà, en Frank Owen:



**********************

Mentre escrivia aquest post estava escoltant la següent peça d'una cantant canadenca que em sembla extraordinària: Loreena Mckennitt



La memòria del fang

És important no perdre la memòria. La petita memòria dels pobles i tot allò que hi va passar i que serveixi com a exemple per no caure en errors futurs.
Enguany s'han complert 40 anys d'una de les riuades més greus que va patir el riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat i concretament a Cornellà.
Aquesta tardor a la ciutat de Cornellà de Llobregat li han dedicat no només una exposició sinó d'altres col·loquis i activitats per recuperar la memòria d'uns fets tràgics, que van servir més tard com a punt d'inflexió per evitar-ho de nou i reconcilar-se amb el riu que travessa una comarca i que porta el seu nom.



Ràdio nàufrag novembre: Superheavy i altres apunts musicals...

Ràdio Nàufrag (I): Novembre

Disc del mes




REM han posat fi a la seva llarga trajectòria musical. Els autors de l'inoblidable "losing my religion" treuen aquest mes de novembre un ampli i complet recopilatori que repassarà totes les etapes del grup i on també hi haurà cançons com la preciosa "Everybody hurts".




Apunts i notícies musicals:


1.Fa 20 anys de... Sembla mentida però ja fa 20 anys de moltes coses i enguany de dos grans discos que van marcar un canvi en la música Rock d'inicis dels 90: Nevermind de Nirvana i Actung Baby d'U2. Gràcies a Rac105 ens hem assabentat que fa pocs dies una revista britànica (La "Q") ha editat un disc tribut al disc en qüestió, aquí teniu la notícia:http://www.rac105.cat/2011/10/l-achtung-baby-d-u2-fet-amb-versions-de-diferents-grups



2.Cranberries torna al 2012 amb un nou disc que portarà el nom de Roses, també se'n fan ressò a Rac105: http://www.rac105.cat/2011/10/the-cranberries-tornen-amb-nou-disc-10-anys-despres



3.Com dèiem fa 20 anys del disc "Nevermind" de Nirvana. Un disc que a dia d'avui ja és tot un mite dels 90. Rac105 se'n va fer ressò amb un magnífic reportatge: http://www.rac105.cat/2011/9/1991-nevermind-esdeve-un-mite
4.*En el darrer post dedicat a notícies musicals de Nàufrag i obrer vàrem parlar que la tardor seria una tardor carregada grans retorns. Aquí teniu l'enllaç: http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/08/grans-retorns.html Després de gairebé dos mesos i mig podríem comentar el següent: els retorns de Red Hot Chili Peppers i Lenny Kravitz confesso que m'han decebut una mica els darrers treballs. Musicalment potser en saben més i són més bons però crec que han perdut en frescor. Wilco n'he escoltat poca cosa però demostra que segueix sent molt creatiu. Coldplay (et pot agradar més o menys la seva proposta musical) però ningú no pot negar que han intentat innovar.


**En l'àmbit nacional tenim els retorns de Sidonie, Manolo García i Amaral. Dels dos primers no puc opinar perquè encara no he escoltat els nous treballs però sí d'Amaral que han creat un disc molt digne i amb bones lletres. Potser deixaran de ser menys comercials però segueixen escrivint temes molt bons.


***En l 'àmbit més nostrat les dues grans notícies han estat protagonitzades per Sopa de Cabra i la Companyia Elèctrica Dharma. Un servidor confessa que va anar els dos concerts dels dos grups i confessa que varen ser molt emotius i al mateix temps carregats de gran dosis de festa i energia. El de la Dharma ha sigut un comiat molt digne al Palau de la Música catalana. A través del Diari musical Enderrock en tenim les cròniques d' en Roger Palà:http://www.enderrock.cat/noticia/5734/tres/nits/historia i també aquí http://www.enderrock.cat/noticia/5915/perdi/aquest



5.Ens alegrem que tot un mite com Leonard Cohen als seus 77 anys hagi rebut el premi Príncep d'Asturias de les lletres. Aquí teniu un enllaç de fa uns mesos que se'n fa ressò: http://www.revistaenie.clarin.com/literatura/Leonard-Cohen-Principe-Asturias-Letras_0_491351092.html

Novetat


El cantautor valencià Feliu Ventura ha tornat després de força temps amb el disc "Música i lletra". Un disc carregat de cançons reivindicatives i vitals. Aquí en teniu el primer clip...




La sorpresa


Superheavy és un megagrup. Un grup format per diferents egos des del mític stonià Mick Jagger a un dels molts fills de Bob Marley, en Damian, passant per l'ex d'Eurythmics Dave Stewart, el compositor indi A.R.Rahman i la jove promesa Joss Stone. I sona molt bé!




Logorama (un curt d'animació i marques)

Recordo que un dia mirant el 33 van passar un curt que em va impactar per la manera com mostrava un món creat a partir de marques. No sóc massa de curts ni tampoc segueixo molt el món de l'animació però aquest penso que té quelcom de molt creatiu...i al mateix temps potser ens pot portar a la reflexió: estem sotmesos a un món de marques?
LOGORAMA

Us convido que veieu aquest video...un dels millors curts d'animació dels darrers anys.

Aquest és un post que vaig publicar en el seu dia a Nàufragiobrer el dia 15/01/11 i que per la seva originalitat he volgut recuperar en aquest espai però amb la versió completa del curt.

Menú recomenat (I): Novembre

Aperitiu:
Com a aperitiu sempre està bé una fira al carrer (abans que vingui el mal temps de debò)
14ª Fira mediterrània de Manresa (3 al 6 de novembre 2011)




1r Plat

Una obra primerenca del gran Benet i Jornet...





2n Plat

Opció a escollir:

La majestuosa, polèmica iprofunda pel·lícula de Terence Malick.

La visió dels temps actuals amb grans actors.

Un film futurista català.

Un Tintín (amb salsa americana)









Postres

Ballets russos variats (al Caixaforum)




*Des d'aquí recomenen el restaurant: http://www.canrecasens.com/

Menú alternatiu:

Hi ha autors que tenim la sort que petites sales ens els descobreixen, a partir d'aquest mes de novembre s'estrena una obra de Martin Crimp a la Sala Beckett molt suggerent...




O si us agraden els curts o els clips creatius teniu el festival: http://www.festivalfilmets.cat/cat/index.html

Versos de S.Iborra (en record dels )





"Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços".




Salvador Iborra (València 1978 - Barcelona 29 setembre 2011)


El dia dels arcàngels va morir un poeta. I quan mor un poeta, jove i prometedor i d'una forma injusta, alguna cosa et remou per dins.

Confesso que en sabia poc dels seus versos. I ara em sap greu haver-lo descobert tard.




Alguns articles en el seu blog:http://salvadoriborra.blogspot.com/


El proper 18 de novembre li retran un homenatge el seus amics:

Tindríem una casa (de Jordi Pere Cerdà)




Tindríem una casa,

arbre nascut de l’erm.

Una llosa penjada

en una la del vent.

Una paret de pisa

per abrigar l’hivern.

Un test on floririen

violes pel mal temps.

Per porta, aquell somriure

que t’estrellen les dents.

De lluny em cridaries

amb un cridar content.

Desfaria ma pena

aquell riure que tens,


aquella espatlla blanca

coixí dels pensaments.

El teu braç lligaria

Tristesa i goig ensems.
Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011)

Vet aquí un post dedicat un poeta de la Catalunya nord que va fet molta feina a les seves contrades i que enguany ens ha deixat.
Per més info podeu entrar al següent enllaç (la documentació és d'un servidor):
http://www.escriptors.cat/autors/cerdajp/pagina.php?id_sec=2495

Tranströmer

Vet aquí un post que en el seu dia vaig publicar a Nàufrag i Obrer el dia 20/02/2009.
Aquí teniu l'enllaç i els comentaris:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/la-poesia-de-transtromer.html
Enguany el Sr.Tranströmer, per sorpresa de molts que han fet conya amb el nom,ha estar el nou premi Nobel de literatura 2011.
Una bona notícia que espero que serveixi perquè es tradueixi i es publiqui a casa nostra més obres d'aquest autor. És trist que hagi d'arribar un premi Nobel perquè es parli en els mitjans de la veu d'un poeta suec gairebé desconegut per molts.

Per aquest motiu he volgut recuperar de nou la seva veu:
La plaça salvatge
de Tomas Tranströmer (Suècia, 1931)
Perifèric edicions, nº10, 2008.
Edició suec - català
traducció de Carolina Moreno.

Hi ha poetes totalment desconeguts per nosaltres i que són fonamentals en la poesia europea dels darrers 30 anys. És el cas de Tranströmer, poeta, psicòleg i traductor que fa vint-i-cinc anys va escriure "La plaça salvatge", un breu recull de textos poètics: simples, breus, intimistes, reflexius, colpidors, transgressors en algún moment, suggerents.
La seva vàlua literària és tan important com Strindberg. A l'acabar el llibre em quedo amb les ganes de llegir-ne més. Em pregunto: per què ens arriben tant poques traduccions d'aquests grans? Per què són tan desconeguts entre nosaltres?

Gargots de foc / Eldkloter
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga,
s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.
Durant els mesos ombrius l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret cap a tu.
El cel nocturn bramulava.

Vida de Colònia





Ja fa més de tres mesos que es publicar aquest magnífic llibre de fotografies històriques. Recull imatges de la vida a les antigues colònies industrials, sobretot les del Llobregat.



És un llibre molt ben editat amb textos del gran escriptor Emili Teixidor que ens ajuden a entendre millor com era la vida en aquells i en aquells ambients tancats de colònies.



Si el destaquem en aquest bloc és perquè entre altres fotografies també n'hi ha de la Colònia Güell i per tant el llibre també ens toca una mica d'aprop.



Aquí teniu l'enllaç de la notícia en el blog de la sala de premsa de l'Editorial Angle:http://anglepremsa.blogspot.com/2010/12/vida-de-colonia-demili-teixidor.html


**********************


Aquest és un post recuperat del blog Lletres i Paisatges del Baix Llobregat publicat el dia 25/03/2011 i que he volgut recuperar ja que fa un any que es va publicar fantàstic llibre d'Angle editorial. (El llibre està en català i en castellà)

La fabulosa història de la senyora Wang


La fabulosa història de la Senyora Wang
Gabriel Pernau
Editorial Meteora, Barcelona, 2011

+info a:
http://www.editorialmeteora.com/libro/la-fabulosa-historia-de-la-senyora-wang/132

Hi ha històries de novel·la i aquesta ho és. Reconec que està escrit excessivament amb un to periodístic però és una història interesant i molt sorprenent. Recomenable.

Pots llegir un fragment a aquí:http://www.editorialmeteora.com/upload/libros/FragmentSenyoraWang.pdf

MEAM

Barcelona disposa des de fa pocs mesos d'un nou museu: el MEAM (Museu Europeu d'Art Modern) Instal·lat en un bonic palau del barri de la Ribera, davant per davant del Museu Picasso, on l'art figuratiu europeu hi té un bon racó on poder mostrar les obres d'artistes molt contemporanis i poc coneguts(almenys per mi), però no per això menys sorprenents.
És un museu curiós, no només per l'edifici sinó per algunes obres.

http://www.meam.es/
Segons paraules del propi museu:
"El Museu Europeu d'Art Modern, MEAM, exposa el millor art figuratiu contemporani. La pretensió del MEAM és trobar un nou llenguatge contemporani que no renegui de la tradició sinó que sorgeixi d'ella per fer un salt endavant en el nou segle. A més, la Fundació organitza cada any el Premi de Pintura i Escultura Figurativa. El MEAM actualment se situa al Palau Gomis, entre els carrerons del Barri del Born de Barcelona, un barri en què la cultura està sempre present i on es reflecteix tot l'encant del casc antic, una zona que ha sabut unir tradició i modernitat i que s'ha convertit en cita obligada per als turistes interessats en la Barcelona monumental i museística. El MEAM es diferencia dels altres museus d'art contemporani per donar aixopluc a artistes que practiquen l'art figuratiu, aquestes obres no solen estar exposades en altres museus, coleccions de fundacions o institucions més dedicats a abstraccions."



La ruta de les cendres

Podríem preguntar-nos si existeix realment un turisme funebre? Hi ha cementiris que són autèntics reclams turítics, potser per les personalitats que hi ha enterrades potser per la pròpia història que els ha fet cèlebres. A París, Père Lachaise és un dels més visitats, potser més que el de Montmatre i el de Montparnasse. A casa nostra als cementis del Poblenou i de Montjuïc de Barcelona s'ha volgut obrir un nou camí amb visites guiades, no només pels volts de Tots Sants, per mostrar que determinades escultures o panteons funebres són autèntiques monuments artístics.

Barcelona gotica?

Hi ha articles com l'aparegut al passat 24 Oct a El Periódico de Catalunya que sembla que descobreixin la sopa d'all. En ell s'explica que el reconegut i turístic barri gòtic de Barcelona no és res més que una ciutat reinventada per arquitectes i urbanistes i que fins i tot la pròpia Catedral de la ciutat fa poc menys d'un segle tenia un aspecte d'un temple més aviat poc majestuós. Però en fi...sempre fa gràcia tornar a llegir aquestes històries: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/edificios-del-falso-gotico-barcelones-son-monumento-historico-nacional-1194464
La blogaire Júlia Costa en va fer una interesant reflexió en el seu blog:
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2011/10/la-propaganda-periodistica-esta.html

Sagnier

Hi ha arquitectes que han deixat grans llegats i gairebé han passat desapercebuts pel gran públic que conviu diariàment amb alguns dels seus edificis. Fins el dia 8 de gener de 2012 hi ha la possibilitat de descobrir al Caixaforum Barcelona qui fou Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona 1858 - 1931). Un arquitecte que va deixar obres com el temple expiatori del Tibidabo.

Pina (3D) o el llegat filmat de Pina Bausch


Pina (3D) o el llegat filmat de Pina Bausch (Solingen 1940 - Wuppertal, 2009)
La nova pel·lícula de Wim Wenders és un meravellós retrat de Pina Bausch i del món que va voler transmetre als seus companys i amics de la seva companyia de dansa. Filmat amb molt respecte cap al món que va crear aquesta coreografa alemanya; hi ha escenes de gran bellesa on els ballarins es mesclen amb l'entorn natural dels paisatges d'una inhòspita ciutat industrial alemanya, a vegades fins i tot com si fossin d'un altre món.