20.6.12

El poder de la lectura. Tot recordant un text d'Emili Teixidor...

              (signatura de l'autor al monument del llibre a Barcelona. Extreta de Llibrevell.cat)

*Avui  m'he entristit al sentir que ens ha deixat l'Emili Teixidor (1933 - 2012) no he pogut evitar recordar que fa molts anys el vaig escoltar fascinat en una biblioteca de la manera com parlava de l'hàbit de la lectura, dels llibres, de literatura.Era un autor que s'havia passejat per moltes biblioteques i transmetia humilitat i al mateix temps saviesa al parlar de llibres i de lectura. L'èxit de Pa negre el va redescobrir al gran públic.
             (A continuació vet aquí un fragment del text "Qui sóc i per què escric" de l'I.L.C. extret del següent portal: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/emili-teixidor/detall) (També podeu llegir el seu perfil a: http://www.escriptors.cat/autors/teixidore/)

¿Qui va dir que la literatura, en el fons, en l'arrel, conserva el costum preverbal d'ajudar-nos a construir móns, un hàbit en gran part visceral, emocional, tan personal i transferible que sovint s'allunya molt de les interpretacions purament lingüístiques?

Aconseguir aquestes descàrregues imaginàries de diferent intensitat és el que em mou a escriure. I cal dir que depenen tant de la capacitat de l'escriptor com de la capacitat receptiva del lector. Però en els millors casos, en els millors llibres, escrits o llegits, sobretot en els llibres de la infància i primera joventut, trobem unes qualitats que els fa especialment preciosos per ser guardats a la memòria. Aquesta és una de les gratificacions d'escriure per a infants i joves. N'hi ha moltes més, com és la de descobrir, a poc a poc, les regles d'un gènere nou. Però tornem al món imaginari que fa preciosos certs llibres o certes imatges descobertes en les seves pàgines: penso que hi ha un misteri o secret que ens toca a tots, grans i petits, i és la intuïció de les immenses possibilitats de futur que tenen aquests anys, de manera que la seriositat i fins i tot la tristesa dels adults no seria altra cosa que la consciència de la pèrdua o el balafiament d'aquesta primera força original.

Aquestes imatges, aquests llibres, tenen també una funció alliberadora. La capacitat d'ajudar-nos a escapar de situacions concretes que ens aclaparen. No hi ha res més frustrant que la impossibilitat d'escapar, de fugir. Hi ha també qui diu que un adult no és res més que algú que ha perdut la capacitat d'imaginar, de fugir, de fabular... Una literatura i una pedagogia massa racionalistes han anul·lat en bona part aquest sentit de meravella, fantasia, fabulació..., i per això el dipòsit d'imatges acumulades al llarg de lectures o vivències -en què ens hauríem de reconèixer i per les quals ens hauríem de valorar- és cada cop més pobre. La urgència dramàtica del viure i la ferocitat de l'existència semblen amenaçar el cabal de meravelles acumulades als nostres primers anys. Però la reserva d'aquestes possibilitats i la confiança indestructible en la consecució dels desitjos expressats per aquestes imatges o frases, situacions o personatges, és segurament l'única cosa que pot mantenir-nos solament esperançats i amb forces en els anys difícils, si no l'única que ens pot mantenir vius de veritat.
                                                 EMILI TEIXIDOR

20 anys sense Joan Fuster

Aquest dijous dia 21 de juny farà 20 anys que l'escriptor, poeta i gran assagista valencià Joan Fuster ens va deixar. El seu pensament ha sigut cabdal per moltes generacions de valencians.
Resumir en un post tota la seva transcendència és francament una tasca que ocuparia una llarga tirallonga de posts. Sovint se'l recorda també pels seus aforismes. No voldria reduir la seva transcendència als aforismes però si almenys recordar-ne algun com a exemple:

-Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
-El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
- No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.
- La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t’ho advertesc.
- No ho hem après; ens ho han inculcat!
- Ah, si pogués triar les meues indignacions!
- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
-Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.

N'hi ha molts i molts més...
(Aquests aforismes han estat extrets del següent magnífic post: http://lagranjaberga.wordpress.com/2008/06/09/els-aforismes-de-joan-fuster/)



També recomano el post que  en Puigcarbó li ha dedicat:
http://blocfpr.blogspot.com.es/2012/06/el-falco-de-sueca.html