16.12.13

La memòria fotogràfica. Bones Festes!!

(Imatge superior: El desembre de 1986 els grans magatzems "El Corte Inglés" van sorprendre a tothom amb un Gulliver gegant .Foto: 3 de desembre de 1986. AFB. Pérez de Rozas)
(Imatge inferior: Fira de Santa Llúcia. Foto: 1934. AFB. Pérez de Rozas)

Sovint prop nostre hi ha institucions, centres d'art, museus i entitats que treballen per preservar no només objectes d'art sinó la memòria d'altres temps. Una d'aquestes entitats és l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona que sovint organitza exposicions que passen massa desapercebudes.

Crec que el 2014 també serà un any carregat de bones retrospectives fotogràfiques. Un bon exemple és la retrospectiva que dedica a partir d'aquest  mes de desembre el MNAC al fotògraf Joan Colom i els seus passetjos pel seu Raval. Retrospectiva que la podrem gaudir fins el 25 de maig i el proper any en parlarem de nou: http://www.324.cat/noticia/2243814/ociicultura/El-MNAC-exposa-per-primera-vegada-lobra-completa-del-fotograf-Joan-Colom

Fins el 17 de maig de 2014 l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens proposa:

Exposició "Entorn 1900" 

Segons el propi arxiu: "un viatge pels límits muntanyencs de Barcelona en un període en que la ciutat creixia amb l'annexió dels pobles del voltant com Horta, Sarrià o Vallcarca."

EN ELS TEMPS DE L'IMPERI DE L'IMATGE...ARA ÉS MÉS NECESSARI QUE MAI RECUPERAR L'ART DE LES BONES IMATGES, AQUELLES QUE TRANSCENDEIXEN EN EL TEMPS I ENS PORTEN A ALTRES ÈPOQUES I SÓN PART DE LA NOSTRE MEMÒRIA.

A TRAVÉS DEL FACEBOOK (https://ca-es.facebook.com/ArxiuFotograficBcn) DE L'ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA (SÓN MOLT ACTIUS) N'HE VOLGUT COMPARTIR DUES CURIOSES IMATGES PER TANCAR L'ANY 2013 D'AQUEST BLOG.

(SÓN MOLTS ELS LLIBRES, FILMS, EXPOSICIONS, TEATRE, AUTORS I ACTIVITATS QUE M'AGRADARIA A VEGADES COMENTAR, PERÒ NO SEMPRE ÉS POSSIBLE. ESPERO EL 2014 SI HI HA QUELCOM INTERESSANT PODER-NE DEIXAR TESTIMONI AMB ALGÚN APUNT. SI ÉS POSSIBLE...)

                                                           BONES FESTES I BON ANY 2014!!!

1.11.13

Depero a Barcelona!

                                                 [imatge extreta de blog.egm.es]
"DEPERO i la reconstrucció futurista de l'univers"
On: Sala d'Exposicions "La Pedrera" (Passeig de Gràcia, 92, Barcelona)
Fins quan: fins el 12 de gener 2014
entrada: 3€

Sempre és una sorpresa descobrir noms que han sigut claus per l'art i aquesta retrospectiva ens apropa a un personatge que a més de pintor fou escultor, escenògraf, arquitecte, escriptor i dissenyador gràfic. 

"Nosaltres, els futuristes adorem les centrals elèctriques, les estacions ferroviàries, els hangars, els cuirassats, els transatlàntics gegantins, les fàbriques en diabòlica efervescència productiva, els multiplans voladors i els luxosos trens bala.
A semblança d'aquestes meravelles, reconstruirem l'univers: Motocicletes-Vaques, Cavalls-Bicicletes d'acer, Sols artificials, Arbres acolorits de formigó i de metall; Flora mecànica sorprenent- Núvols publicitaris domats mitjançant registres precisos-Tempestes teatrals en l'espai."
                                    Fortunato Depero 

També podeu veure algunes imatges de la notícia emesa al 324.
http://www.324.cat/video/4678134/altres/Exposicio-de-Fortunarto-Depero-a-La-Pedrera#



1.10.13

Camille Pissarro arriba a Barcelona...


                            Camille Pissarro, 1830-1903 Rue de Saint-Honoré por la tarde. Efecto lluvia, 1897

Qui va ser Camille Pissarro?

(segons la Vikipèdia)
Camille Pissarro (Saint-Thomas10 de juliol de 1830 - París13 de novembre de 1903) va ser un pintor impressionista francès. Camille Pisarro va ser el menys espectacular dels impressionistes perquè és un pintor més tonal que colorista. Tot i això, és considerat el degà de l'Impressionisme, en haver tingut un important paper com a consciència moral i guia artístic.

D'aquí pocs dies s'inagurarà una de les potser serà una de les millors exposicions i retrospectives de la tardor 2013 dels museus i centres culturals barcelonins. 
Estem parlant de:
"PISSARRO"
on? Caixaforum Barcelona 
Quan? del 16 d'Octubre 2013 al 21 de gener 2014 (de10h a 21h)
Preu: 4€ (clients "La Caixa" gratis)

VET AQUÍ UNA OPORTUNITAT PER DESCOBRIR UN NOM CLAU DE L'IMPRESSIONISME

+informació a:
http://www.agendacentrosobrasociallacaixa.es/es/caixaforum-barcelona/exposiciones-temporales-caixaforum-barcelona/pissarro

Notícies relacionades:
http://www.hoyesarte.com/exposiciones-artes-visuales/pissarro-sorolla-y-le-corbusier-protagonistas-del-ano-en-caixaforum-barcelona_129678/


15.9.13

3 frases de Slawomir Mrozek

                                                     Sławomir Mrożek (Borzęcin30 de juny de 1930 - Niça, 15 de agost 2013) fou un escriptor, dibuixant, periodista i dramaturg polonès. 
                                                           
El mes passat ens va deixar. Ell es considerava ciutadà del món. El seu era un estil àgil, mordaç, irònic.

El recordem amb tres grans frases plenes d'enginy extretes dels seus relats:
En la profesión de suicida también puede haber accidentes mortales.

Por la presente, solicito que se me entregue el poder sobre el mundo.
Expongo: soy mejor, más sabio y más persona que los demás seres humanos.

Decidí vender mi alma al diablo. El alma es lo más valioso que tiene el hombre, de modo que esperaba hacer un negocio colosal.

Són frases extretes del llibre "La vida para principiantes"

20.8.13

Yo Picasso, autoretrats

Fins el dia 1 de Setembre hi encara temps per descobrir aquesta magnífica retrospectiva del Museu Picasso.
Picasso vist per ell mateix. Un recorregut des dels seus inicis i els seus primers autoretrats fins els darrers anys de la seva vida.
Fascinant manera de veure la trajectòria del gran Picasso.

26.7.13

Art,dos punts: BCN viu l'Art Contemporani


ART, DOS PUNTS: BARCELONA VIU L'ART CONTEMPORANI
Macba: fins el 06-01-2014
Caixaforum: fins el 29-09-2013

"DESCOBRIU LA HISTÒRIA DE BARCELONA I LA CREACIÓ ARTÍSTICA DEL SEGLE XX A "ART, DOS PUNTS" —

FINS AL 6 DE GENER DE 2014

Amb un recorregut poc convencional i defugint el guió cronològic, l'exposició ART, DOS PUNTS. BARCELONA VIU L'ART CONTEMPORANI presenta al MACBA nuclis temàtics amb obres i documentació que interpel·len diferents moments del segle XX a la ciutat des de la creació contemporània. Hi trobem des de l'assumpció d'una consciència moderna arran de la celebració de l'Exposició Universal de 1888, passant per l'experimentació poètica de l'avantguarda o l'eclosió del pop a la meitat dels seixanta, fins a l'actual interès dels artistes pels mecanismes d'escriptura de la història o la qüestió urbana. La mostra reuneix 125 artistes i 400 obres entre el MACBA i CaixaForum." (extret de la info promocional del Macba)
                                   ***********
MACBA i Caixaforum han unit esforços per crear dues magnífiques retrospectives d'Art Contemporani que es complementen cronològicament.
Per fi, el MACBA ens sorprèn amb una exposició que ocupa les tres plantes del Museu i que ens ofereixen una viatge des de les primeres Avantguardes sorgides a Barcelona a primers del XX, passant per l'ARt compromès de la Guerra Civil, i tot un viatge pel diferents corrents estètics i artístics després a partir de la Postguerra i fins els anys 90.
Caixaforum complementa la retrospectiva centrant-se amb els moviments i autors més contemporanis fins a l'actualitat.

Hi podrem trobar Dibuix, arquitectura, pintura, escultura, literatura, fotografia, cinema, audiovisuals, videoart, etc Un passeig imprescindible per recordar la relació que hi hagut entre Barcelona, modernitat i avantguardes. (Molt recomenable!)


15.7.13

Generación paréntesis (de Joana Bonet)


"En las redes, es frecuente que se lancen preguntas acerca del mejor momento del día, o de cosas por las que vale la pena levantarse de la cama. Cualquiera de nosotros podría enumerar su particular colección de "momentos de inadvertida felicidad", como titula Francesco Piccolo su breve libro, un original dietario sin fechas para enumerar epifanías que consiguen que la gris realidad resplandezca."

"La mala reputación de la política domina el discurso oficial; como mucho ésta queda reducida a una simple gestión pública desprovista de la naturaleza ideológica de antaño. Asegura Marc Augé que la gravedad anida en que esta idea de la política es propia del fin de la historia: la aldea global se ha sometido a un modelo de liberalismo que la mundializarse se ha transformado en pensamiento único. Y tan sólo se puede combatir desde lo que él denomina "existencialismo político", escapando tanto de un esencialismo del sistema como de un pragmatismo desaforado."

Vet aquí només dos fragments i pensaments de "Generación paréntesis", un llibre carregat de magnífiques dosis de reflexió entorn a una generació molts dels quals ja han estrenat els quaranta. 
Podríem pensar que Joana Bonet, pel sol motiu d'haver-se dedicat bona part de la seva trajectòria professional al món aparentment frívol del periodisme de tendències, moda i complements, podríem pensar que el llibre seria una prolongació d'allò que professionalment ha fet aquesta magnífica periodista.
Afortunadament Joana Bonet és una dona amb un gran bagatge cultural i personal que ens ofereix un bon retrat que no només és generacional sinó també és un retrat de com vivim en un nou present perturbador pels quals ningú no havia estat preparat.Des de la primera pàgina atrapa la seva prosa trepidant sense concessions amb una llarga llista de potents frases lapidàries que fan pensar. Hi ha qui se l'ha llegit de cop. Jo he preferit saborejar-lo a glops.

Com diu el periodista Juan Cruz:
"Generación paréntesis es una canción en los tiempos oscuros. Hay que estar atentos a la música que ella describe, pero mucho más a la letra: la letra es sangre de lo que está pasando, el resultado de haber puesto entre paréntesis la proteína.
Llamémoslo paréntesis, pero es drama".
Podeu llegir l'article complet aquí: http://bit.ly/16UWb1i
Com indica el subtítol del llibre" Radiografía de un tiempo cambiante" i la pròpia contraportada ja ens avisa de forma contundent:

"Crecimos con la sensación de que todo estaba por hacer, estrenando academias de idiomas, productos light y ordenadores portátiles como símbolos de un tiempo próspero. Todo parecía posible hasta que la gran crisis nos devolvió el principio de la incertidumbre y empezamos a bajarnos el precio a nosotros mismos.Hoy nos consideramos una generación paréntesis: sabemos que hemos vivido mejor que nuestros padres, pero también que nuestros hijos difícilmente conocerán una idea tan eufórica del progreso. No hay punto medio: todo lo que tiembla se elimina. Se anuncia una humanidad low cost, sufrimos de "economitis" y queremos creer que ni el amor ni la felicidad están en crisis, sino tan sólo sus formas.
Pero, por otro lado, se fortalece la familia, los amigos se convierten en la gran red que amortigua la caída, activamos nuestro gen solidario y una nueva sensualidad que glorifica los sentidos nos da cobijo."

Generación Paréntesis. Joana Bonet. Editat per Planeta, 2013

També en parlen:
http://lola-gracia.blogspot.com.es/2013/06/generacion-parentesis-de-joana-bonet.html


5.7.13

3 frases d'Orwell (post en record del seu centenari) /Homenatge a Catalunya


  1. "Es poco probable que la Humanidad pueda salvaguardar la civilización a menos que pueda evolucionar en un sistema de bien y mal que sea independientes del cielo y el inferno" (Mankind is not likely to salvage civilization unless he can evolve a system of good and evil which is independent of heaven and hell.)
  2. "En un tiempo de engaño universal - decir la verdad es un acto revolucionario" (In a time of universal deceit - telling the truth is a revolutionary act.)
  3. "Los hombres sólo pueden ser felices cuando ellos no asuman que el objetivo de la vida es la felicidad" (Men can only be happy when they do not assume that the object of life is happiness.)

                         Vet aquí tres frases conegudes de George Orwell  (1903 - 1950)





"En la guerra de trinxera hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l'enemic. Aquell hivern, al front de Saragossa, l'ordre d'importància d'aquestes cinc coses era justament el que he escrit; l'enemic en darrer lloc. Deixant de banda la nit, quan sempre era possible un atac per sorpresa, ningú no es preocupava de l'enemic. Els feixistes no eren sinó uns llunyans insectes negres, que de vegades vèiem saltironar d'ací d'allà. La veritable preocupació dels dos exèrcits era la lluita contra el fred."


George Orwell
(pseudònim de Eric Arthur Blair. Motihari, Raj Britànic 1903 - Londres 1950. Periodista i escriptor. Les seves obres estan marcades per les seves experiències vitals contra l'imperialisme britànic (Dies a Birmània), a favor de la justícia social després d'haver vist les condicions de vida dels treballadores de Londres i París i en el darrer tram de la seva vida per la seva oposició als totalitarismes nazi i stalinista fruit de la qual sorgiran obres que el faran un escriptor reconegut com "Rebel·lió a la Granja" o "1984".)


Primer paràgraf del capítol III, pàg.40 de...

Homenatge a Catalunya. George Orwell. Traducció catalana de Ramon Folch i Camarasa. Editorial Ariel, editat per primera vegada el 1969.


Vet ací que en un dia on la Història recorda l'amarg record de l'inici d'uns temps foscos, justament 75 anys de l'"Alzamiento" o més ben dit, cop d'Estat a la IIª República...No sé perquè he volgut recordar un llibre que fa anys em va recomenar el meu professor d'història de l'Institut. I ara que tinc un grapat de lectures estiuenques, estic temptat a rellegir-me'l.

Us l'heu llegit?

Recomano també "Dies a Birmània" (el podreu trobar en català curiosament per l'editorial Edicions de 1984), una obra crítica i irònia contra l'imperialisme.


Japonisme

Magnífica retrospectiva la del Caixaforum entorn la influència de l'Art i la Cultura del Japó a Occident i més concretament a casa nostra.
Totalment recomenable!

3.7.13

28imig

Biblioteca de Catalunya. Espectacle de la Cia La perla29.
Tota la informació aquí: http://www.laperla29.com/fitxers_espectacles/1370954127.pdf
Espectacle amb un ritme trepidant, brillant, emocionant, poètic...carregat d'imatges, somnis, il·lusions!
Una recreació del món de Fellini.
Però també amb picada d'ull a Estellés, Ovidi Montllor i Espriu.

Espectacle original i únic. Creació arriscada, pura i dura de teatre. Innovar. Experimentar. Crear muntatges potents en temps de crisi. Té molt de mèrit. 

Evidentment: Molt recomenable!
Video ArcaTV: http://www.arcatv.tv/teatre.php?obra=28imig

17.6.13

5 Frases i pensaments de Tom Sharpe

Vet aquí un post en record d'un escriptor que se'l recordarà segurament per les seves novel·les satíriques com "Wilt" però que també ens ha deixat algunes frases brillants...

"Si una mica de coneixement és perillós, molt és letal".

“El hombre que dijo que la pluma es más fuerte que la espada debería haber intentado leer”.

“Aprendí más en la cárcel que en el mundo esnob de Cambridge”.

"Nada me hace disfrutar más que escuchar a una mente capacitada equivocarse. Eso renueva en mí la fe en la democracia parlamentaria”.

"Me considero un humorista porque creo que la mayoría de la gente lleva una vida miserable. Entonces intento que olviden sus problemas leyendo y que se rían”.

Tom Sharpe ( 1928 - 2013)

Subterrània (o el retorn d'Els Nens Eutròfics)

L'inclassificable grup del brillant poeta i rapsoda Josep Pedrals torna amb un segon disc i amb singles plens d'originalitat com el següent...

Un segle d'escultura catalana al MEAM

EL MUSEU EUROPEU D'ART MODERN ens brinda la possibilitat de passejar-nos per un tot un segle d'escultura catalana. És una proposta original i única que lamentablement finalitzarà el proper dia 30 de juny.

Pasolini - Roma al CCCB

EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA VA INAGURAR FA UNES SETMANES UNA MAGNÍFICA RETROSPECTIVA DE L'ESCRIPTOR I CINEASTA ITALIÀ PIER PAOLO PASOLINI.
Molt recomenable. Fins el 15 de setembre.

El Gran Gatsby

No entenc les crítiques que han valorat de forma poc generosa aquest film i han criticat  justament que és una pel·lícula que sembla que tingui més pes el format que no el propi contingut o la història.
Personalment m'ha agradat molt...el director sap submergir-nos amb talent als anys bojos i brillants d'una certa nova classe nordamericana. El primers minuts del metratge poden recordar pel seu estil de videoclip desenfrenat a l'inici de Moulin Rouge del mateix director.
És una pel·licula per deixar-se portar per les imatges i per una excel·lent interpretació dels actors.
Evidement és una bona pel·lícula...i és molt recomenable.

5.5.13

Un dia de maig...

                                                                     [Foto: Willy Römer. Berlín, gener de 1919]
                                                                            
                                                                                Text: Xavier Antich
                                          
2013 MAY DAY
Quants cop, durant el darrer segle, la socialdemocràcia s'ha arrenglerat al costat de les oligarquies i els partits conservadors i/o feixistes per sabotejar, reventar i extingir les reivindicacions de les classes treballadores... i populars? Qui defensa, en aquest Primer de Maig, els que no són comptats entre els treballadors: aturats, precaris, exclosos, marginalitzats? No cal recuperar ara la ràbia dels espartaquistes de 1919? Encara no és l'hora? I si no ara, quan? Que tingueu un esperem que profitós International Labour Day!!

He volgut compartir: aquest text i aquesta fotografia que he trobat a les xarxes socials. Vivim en una societat narcotitzada i cansada? És possible un canvi? És possible un nou 15 - M?

Fills del Sol (del disc Batecs - Gossos)

VET AQUÍ UN DELS TEMES MÉS DESTACATS DEL NOU DISC DE GOSSOS D'AQUEST 2013...
(Maduresa +bones lletres = un bon disc)

Setmana de la poesia de Barcelona 2013

VET AQUÍ QUE JA TENIM UNA NOVA EDICIÓ DE LA SETMANA DE LA POESIA A BARCELONA - DEL 8 AL 14 DE MAIG. (XXIXª edició)
(Amb un programa farcit d'interessants propostes...)
També la pàgina de Llibres..."L'illa de llibres" li dedica una especial atenció:

Matusalén era espanyol?/ Els temps canvien...

 Recents investigacions han descobert que potser Matusalén era espanyol...
                                                   ELS TEMPS CANVIEN?

Mai no he pintat àngels daurats - retrospectiva d'Eulàlia Grau

Eulàlia Grau és una artista que s'ha especialitzat en el collage i la fotodenúncia com a muntatge per transmetre uns missatges que posen en evidència una visió crítica del Capitalisme, els mitjans de comunicació, la corrupció, el poder, i un masclisme vers la dona molts cops amagat en la publicitat de l'època.
El MACBA ofereix fins el 26 de maig sota el títol "Mai no he pintat àngel daurats..." una interessant retrospectiva molt particular d'aquesta artista que ha optat per un oferir una obra compromesa i de clara denúncia social.
Podeu llegir també aquest interesant apunt: http://www.shbarcelona.es/blog/es/eulalia-grau/


Sobre peixos i corrents...

"Només els peixos morts segueixen la corrent..."
Vet aquí una frase que dóna per múltiples interpretacions i reflexions...Per estar viu cal anar a vegades a contracorrent?

Autoretrat - Alberto García- Alix

Avui dia 5 de maig ha sigut el darrer dia per visitar la retrospectiva que [La Virreina] Centre de la Imatge li ha dedicat al fotògraf  Alberto García-Alix (León, 1956). El retrat però sobretot l'autoretrat ha definit molts cops la trajectòria artística de García-Alix. Una bona retrospectiva dels "paisatges íntims" d'aquest autor.

http://lavirreina.bcn.cat/es/exposiciones/alberto-garcia-alix-autorretrato
Alberto García-Alix (León, 1956), fotógrafo de mirada directa y contador de historias, ha evolucionado desde la imagen fotográfica a un terreno secuencial, en el que las historias tienen un principio y un final; desde las fotografías de presos, yonquis, tatuajes, motos o porno estrellas a una mirada interior en la que reflexiona sobre su propia trayectoria, sobre su vida, y también, implícitamente, sobre su modo de entender y practicar la fotografía. "Tres vídeos tristes" es un gran autorretrato que recoge el periplo de Alberto desde Madrid a París y su estancia en la capital francesa para tratarse de su enfermedad. El primer vídeo, "Mi alma de cazador en juego", relata la llegada a esta ciudad en la que todo es extraño. No habla el idioma, no conoce a sus gentes. García-Alix mira a su alrededor buscándose a sí mismo en los ecos de los otros. "Extranjero de mí mismo" recoge el periodo en el que Alberto realiza un tratamiento para salvar su hígado. La desesperación, la mirada introspectiva y la sensación de pérdida caracterizan esta etapa. Y en, "Tres moscas negras", Alberto se encuentra de nuevo consigo mismo, con los lugares de su pasado, tiene un nuevo cuerpo y una nueva mirada. Estos tres vídeos se completan con tres textos, sintéticos y de gran carga poética, en los que Alberto trata de expresar sus vivencias, así como con una selección del material fotográfico producido durante el mismo periodo que se relata en el texto. Las palabras se unen a las imágenes fotográficas a través de la voz de Alberto que modula los ritmos del montaje formando secuencias. La imagen en vídeo sirve al artista para dar un paso mas allá en la expresión directa de sus sensaciones. Por último, la música refuerza el ambiente que nos marcan voz e imagen, jugando con ellos, en ocasiones acompañándolos y en otras complementándolos. Con la trilogía "Tres vídeos tristes", Alberto García-Alix completa un proceso esencial en su vida y su obra. La oportunidad de extender la narración que antes se acotaba a una sola imagen, le brinda la posibilidad de profundizar aún más en su entorno y en sí mismo, y nos permite asomarnos un poco más a un universo fascinante y lleno de historias vividas intensamente. (informació extreta del canal youtube de Chris Mountaisn)
ELS VIDEOS PENSATS  I CREATS  PEL PROPI FOTÒGRAF SÓN REALMENT IMPACTANTS:

25.4.13

Ars combinatoria (de Chema Madoz)

"Cada vegada més,  m'he anat desempallegant del superflu per fixar la mirada en l'objecte, que adquireix un caràcter més gràfic i, en molts casos, perd la seva essència, tot i que continua sent reconeixible."
CHEMA MADOZ

Poesia visual?
Fotografia poètica?
Una mica les dues coses i més?

Sota el títol d'"Ars combinatoria" la Sala d'Exposicions de la Pedrera de Barcelona (fins el 28 de juliol) ens ofereix una interessant retrospectiva de fotografies i treballs d'un fotògraf que anat desenvolupant en els darrers anys un treball carregat de creativitat i originalitat. Poetes com Joan Brossa, gran amant i creador de poemes visuals, es fixaren de seguida amb la seva obra i fins i tot es publicà un llibre de foto-poemes de la col·laboració entre els dos creadors.
També es pot veure, aprofitant l'efemèride de l'Any Espriu, uns haikús del poeta il·lustrats amb les imatges de Madoz.
Tot plegat una excusa per conèixer un artista visual que ja ha traspassat fronteres i ha rebut nombrosos reconeixements i s'ha fet un nom dins la fotografia més contemporània.

Li i altres relats

Nikos Kavadias fou un navegant-mariner, que més enllà de la seva vida volcada al mar, va trobar petits moments per escriure autèntiques perles literàries.
Aquest autor grec d'obre molt breu ha estat ara traduït al català i editat per Club Editor.
Històries breus, poètiques, senzilles, humils, molt humanes que traspuen també l'experiència marinera del propi autor.

Poc he llegit encara d'aquest llibre tan breu però potent, un llibre que ha caigut a les meves mans just per Sant Jordi però que segurament serà una lectura plaent.

Batecs

El 2013 serà l'any de retorn, després d'un temps lluny dels escenaris, dels Gossos.
En la llarga trajectòria d'aquest grup que ha evolucionat d'un pop acústic a un pop-rock elèctric hi ha en cada disc elements que marquen una clara evolució i maduresa i això els segueix fent interessants.
Vet aquí un curiosa col·laboració del cantant de Love of Lesbian...

Estimat Miquel


Era previsible que durant aquest St.Jordi 2013 aquest llibre formés part de la llista de llibres més venuts.
I no hi ha dubte que el reclam de dues figures com Martí i Pol i Lluís Llach s'ho valen.
10 anys sense en Martí i Pol i pel camí tot un llegat d'anècdotes, cançons i experiències viscudes entre dos grans noms.

A mig camí entre el gènere de la memòria viscuda i la poesia és un bonic homenatge a un dels grans poetes dels darrers temps a casa nostra.

Viatge d'un moribund (poemes de Joan Sales)

Fa molt poc que he descobert que Joan Sales també escrivia poemes.
Joan Sales fou escriptor, editor, i un novel·lista que és bàsicament recordat per una obra cabdal com "Incerta glòria". L'any passat juntament amb Calders i Tísner fou recordat amb un any carregat d'actes commemoratius.
Fa poc Club Editor ha publicat sota el títol "Viatge d'un moribund" la seva obra poètica i potser és una bona ocasió per descobrir que Joan Sales també fou un bon poeta...

                   RECUERDO DE VERACRUZ
                                                   Carpe Diem!
                   No s'obliden mai més unes hores de calma.
                   Viatger, prou has fet si amb la brisa del mar
                   has flairat un moment l'alta pau de l'atzar
                             a l'obra d'una palma.
                                                                       
                                                                      ¡No pensar, no sentir, no voler, no enyorar!
                                                                      Ja no veuràs mai més aquesta estranya platja
                                                                      i és sovint el millor que resta d'un viatge
                                                                                     el record d'un instant molt clar.
                                                               
                                                                              Joan Sales (Barcelona 1912 - 1983)

Roberto Zucco

ROBERTO ZUCCO - BERNARD MARIE KOLTÈS
El passat 21 d'abril va finalitzar un fantàstic muntatge i una fantàstica interpretació dels actors i posada en escena d'una obra que realment ni el protagonista ni la trama són fàcils. El Romea ens ha ofert un dels muntatges més rodons i atrevits de la temporada teatral barcelonina d'hivern-primavera.

Euromalson

Aleix Saló, jove autor de còmics i historietes, autor de dos fenòmens com "Españístán" i "Simiocràcia" ha tornat amb un nova entrega: "Euromalson" (o en castellà: "Europesadilla").
Els book-tràilers com sempre són memorables...

24.4.13

Equilibri

Cercar l'equilibri de les coses de cada dia és a vegades un autèntic repte...

15.4.13

Rellegir Tony Judt (II) (Europa: una gran il·lusió?)

Ja podem rellegir els llibres del desaperagut Tony Judt (1948 - 2010). Estem d'enhorabona! S'estan reeditant els seus darrers llibres i assatjos.En castellà a l'editorial Taurus. La visió d'aquest professor i historiador el converteixen en un dels grans pensadors contemporanis actuals.
¿Una gran ilusión? Un ensayo sobre Europa
En plena efervescència de la crisi econòmica, però perquè no dir-ho, també política, ètica, institucional, moral, i també una crisi que posa en perill tot allò que suposava l'Unió Europea, en Tony Judt fa una anàl·lisi apassionada, escèptica i també molt crítica amb l'Europa actual i cap on pot evolucionar. ( i també evidentment un repàs històric a la "construcció europea")

"Hoy en día, el debate sobre las perspectivas de Europa tiende a oscilar bastante ligeramente entre Pangloss y Casandra, esto es, entre la seguridad anodina y la profecía funesta. Yo he argumentado que la probabilidad de que la Unión Europea cumpla sus propias promesas de una unión aún más estrecha, a la vez que permanece abierta a nuevos miembros en las mismas condiciones, es en realidad mínima. Pero esto no quiere decir que todo lo conseguido hasta ahora vaya por ello a desmoronarse, o que no vaya a contar para nada. La Unión Europea constituye un logro muy notable, si bien no tanto como algunos de sus defensores sugieren. Al fin y al cabo, ésta es la razón por la que casi todo el  mundo quiere unirse a ella."
                                         TONY JUDT
                          

Rellegir Bolaño. L'arxiu Bolaño.

Enguany fa 10 anys de la desaperició d'aquest gran escriptor que fou Roberto Bolaño. La seva influència i el seu llegat ens arriben ara en forma d'una gran retrospectiva al CCCB de Barcelona. Interessantíssima retrospectiva per conèixer d'aprop totes les etapes, llibres, fotos, records i manuscrits.
Cal dir que l'exposició incentiva i molt llegir o rellegir l'obra d'aquest autor.
Reconec que el que més desconeixia i més em va crida l'atenció fou la seva obra poètica.
He llegit aquests dies el seu recull de poemes "Los perros reománticos" publicat per Acantilado.
No sabria quin poema destacar perquè tots tenen quelcom i conviden a ser rellegits més d'un cop.

                                                            RESURRECCIÓN
                                        La poesia entra en el sueño
                                        como un buzo en un lago.
                                        La poesía, más valiente que nadíe,
                                        entra y cae
                                        a plomo
                                        en un lago infinito como Loch Ness
                                        o turbio e infausto com el lago Balatón.
                                        Contempladla desde el fondo:
                                        un buzo
                                        inocente
                                       envuelto en las plumas
                                       de la voluntad.
                                       La poesia entra en el sueño
                                       como un buzo muerto
                                       en el ojo de Dios.
                                         
                                           Roberto Bolaño
                                    (Santiago de Chile, 1953 - Barcelona 2003)

"¿COMO SE LLAMA ESTO?,
pregunté.
OCÉANO.
Una larga y lenta
Universidad."

Georges Méliès. La màgia del cine.

Fascinant exposició del Caixaforum Barcelona. Molt molt original. Un retrobament amb l'encant del primer cinema. De la llaterna màgica i el teatre d'ombres xineses als films del gran Méliès. Molt molt recomenable!

Seduïts per l'art (Passat i present de la fotografia)

Després de més de 10 anys, Caixaforum Barcelona ens segueix oferint magnífiques propostes.
Seduïts per l'art és una curiosa i magnífica retrospectiva de pintures i fotografies. O el que és el mateix com la fotografia s'ha elevat com un autèntic art seguint la influència de l'art pictòric en totes les seves vessants i èpoques.
Recomenable!!
(fins el 19 de maig)

Tornar és lluny - Francesc Garriga Barata


El darrer premi Carles Riba 2012 és la veu d'un veterà poeta que reconec que fins fa poc desconeixia però que he gaudit llegint i rellegint un poemari que està carregat d'una saviesa pròpia del pas del temps.

Vet aquí un dels fragments:

de mi a mi
quin llarg viatge!

que inútil sense tu,
sense un nosaltres.

Recull la llum si encara és clar

Francesc Garriga Barata

Es perd el senyal - Joan Margarit


Margarit segueix sent un magnífic poeta. I la seva poesia és fàcil devorar-la, i més a més carregada de preciosos instants.

Brindis
Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ull de l'altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l'instant no tornarà mai més.

La balada del café triste de Carson McCullers

És a través d'una edició de butxaca de l'editorial "Austral" i la col·lecció "Autral básicos" que he descobert aquest clàssic de la narrativa nordamericana. Ha estat publicat per Círculo de Lectores y per Seix Barral.
Fins i tot havia arribat a pensar, pel nom, que Carson McCullers (1917 - 1967)  era un escriptor, i vet aquí que és una escriptora i resulta que juntament amb William Faulkner esta considerada una de les millors representants de la narrativa del Sud dels Estats Units del S.XX.
M'hauria agradat trobar alguna traducció al català.
Cal dir que és un deliciós relat on combina d'una forma poètica i també punyent la història d'un municipi perdut on Miss Amelia Evans crearà un cafè molt peculiar amb uns personatges molt pintorescos.

"Humoristas" de Paul Johnson

Paul Johnson (1928) és un prestigiós historiador, periodista, escriptor i assagista britànic que ens ofereix en aquest llibre un magnífic exerci molt amè i divulgatiu de quins han sigut els principals artífex de l'humor (sobretot anglosaxó) al llarg dels segles fins el segle XX.

Pintors, polítics, escriptors, dramaturgs, còmics...una galeria de personatges que han fet de la ironia i l'humor una forma de veure la vida:
Hogart, Franklin, Johnson, Rowlandson, Dickens, Toulouse-Lautrec, Chesterton, Damon Runyon, Fields, Chaplin, Laurel & Hardy, Germans Marx, Thurber, Mitford, Coward...

Erudicció i anècdotes. Entrentingut i amè. Molt recomenable.


Editorial Ático de los Libros

When are we now? (o el que és el mateix el retorn de David Bowie)

Després d'uns anys de retirada musical ha tornat Bowie amb un nou disc "The next day" francament recomenable...

Òpera en texans

Ha tornat el programa del canal 33 Òpera en texans. I la tercera temporada ha començat amb força, amb Wagner! Magnífic! I magnífic evidentment el programa.

Teresa Rampell (o el que és el mateix, el retorn dels Manel)

Vet aquí el retorn aquest 2013 dels Manel...

Joana Raspall, una vida de llibre

Joana Raspall enguany ha fet 100 anys!!
La poeta creadora de magnífics haikús celebra el centenari.
Aquest és un video deliciós que repassa la seva vida.
Felicitats!!

2013 podria ser també...L'any Rodoreda?

Enguany farà 30 anys de la mort d'una de la grans narradores de la narrativa catalana del S.XX.
Ens referim a Mercè Rodoreda (1908 - 1983)
I ens preguntem per què aquesta efemèride està passant tan desapercebuda?

"La batalla de Tetuan" de Marià Fortuny

Amb motiu del 175è aniversari del naixement el pintor Marià Fortuny (1838 - 1874), el MNAC organitza una exposició temporal entorn un dels seus mítics quadres com "La batalla de Tetuan". (del 19 d'abril al 15 de setembre de 2013)
+info:http://guia.bcn.cat/exposicio-la-batalla-de-tetuan-de-fortuny_99400313249.html

Pintura o realitat?

La ciutat francesa de Lió guarda en algunes cantonades frescos pintants amb escenes de cinema, llibres i personatges cèlebres. És una atractiu més d'una interesant ciutat. Són pintures que de tan reals passen sovint desapercebudes. Pintura o realitat?
                                                          (foto: G.Boloix)

Sampedro (un savi necessari) (in memoriam)

ENS HA DEIXAT UN HOME SAVI I NECESSARI PELS TEMPS ACTUALS: JOSÉ LUiS SAMPEDRO, ECONOMISTA, HUMANISTA I ESCRIPTOR. (1917 - 2013)
 


                            VET AQUÍ ALGUNS PENSAMENTS:
                      (extretes de diferents articles d'aquests de la xarxa)
Lo que mas me indigna es la indiferencia con que se contemplan las cosas, en general. Y en los dirigentes la ignorancia y la soberbia.
Los recortes se aceptan por una de las fuerzas más importantes de la humanidad, el miedo.

Sin libertad de pensamiento, la libertad de expresión no sirve de nada

El tiempo no es oro; el tiempo es vida

Poner al dinero como bien supremo nos conduce a la catástrofe

Seguimos sosteniendo las mismas barbaridades, las mismas crueldades, las mismas salvajadas. ¿Cómo es posible eso? ¿Cómo no hemos aprendido a vivir, a vivir en paz, a vivir con la naturaleza, a vivir con sosiego?

Cuando digo Humanidad exagero, porque creo que Humanidad no hay; hay seres humanos. Llevamos dos mil años desde la Antigua Grecia, se ha progresado técnicamente de una manere fabulosa (...)

No hemos aprendido a vivir como humanidad, la humanidad está por hacer

Se habla mucho del derecho a la vida, pero no de lo importante que es el deber de vivirla

Recuperant monuments, dignificant la memòria...

                                                   (foto Fons Argelers/ Comissió de la Dignitat)
Finalment la Comissió de la Dignitat ha conseguit que l'Ajuntament de Barcelona hagi restituit al seu estat original un monument que hi ha la muntanya del Tibidabo que recorda la transmissió de ràdio que va fer el President Macià per proclamar la República Catalana.

Aquí teniu un enllaç de la nota de premsa de l'agència Europa Press:
http://www.europapress.es/nacional/noticia-barcelona-restituye-inscripcion-oculta-monumento-republica-20130410191003.html

Tots tenim un passat...

                                                      (Tots tenim un passat...A vegades no gaire gloriós. Això pot explicar moltes coses d'actituds que veiem en el dia a dia, bàsicament polític-mediàtic de l'actualitat més hispànica.)

Fulls mullats

                                                          "Abril mullat, bo ple plat!"
A vegades la creativitat va de baixa. I tot sona molt repetit. Re-inventar-se no sempre és fàcil. A vegades l'abril és sinònim d'abundància (pluja, festes, novetats, llibres, etc)
El món necessita un mes d'abril que el reinventi. (ens estem acostumant massa a la crisi i a la sequera i a que tot allò que sembla positiu acabi sent paper mullat!)
                                                       Qui ens ha robat el mes d'abril?
                                                    (es preguntava el cantautor Sabina)

15.3.13

Rellegir Tony Judt

En temps de soroll hi ha llibres que t'obren la ment. Hi ha grans pensadors contemporanis que ens van deixar massa aviat. Estem orfes de grans pensadors. L'Historiador i professor d'Universitat nordamericà Tony Judt ( 1948 - 2010)és un nom de referència.
"Algo va mal" (publicat per Taurus) és gairebé el seu darrer llibre, gairebé un llegat per a les futures generacions. Tony Judt ens desafia com a ciutadans lliures a oposar-nos als mals de la nostra societat. A enfrontar-nos al món que vivim.

"Si seguimos siendo grotescamente desiguales, perderemos todo sentido de fraternidad: y la fraternidad, pese a su fatuidad como objetivo político, es una condición necesaria de la propia política. Desde hace mucho se considera que inculcar el sentido de un propósito común y dependencia mutua es la piedra angular de una sociedad. Actuar juntos para alcanzar una meta compartida es una fuente de gran satisfacción en cualquier actividad, desde los deportes no profesionales hasta los ejércitos profesionales. En este sentido siempre hemos sabido que la desigualdad no es sólo preocupante desde el punto de vista moral: también es ineficaz."

Tony Judt

 Molt recomenable.