5.5.13

Un dia de maig...

                                                                     [Foto: Willy Römer. Berlín, gener de 1919]
                                                                            
                                                                                Text: Xavier Antich
                                          
2013 MAY DAY
Quants cop, durant el darrer segle, la socialdemocràcia s'ha arrenglerat al costat de les oligarquies i els partits conservadors i/o feixistes per sabotejar, reventar i extingir les reivindicacions de les classes treballadores... i populars? Qui defensa, en aquest Primer de Maig, els que no són comptats entre els treballadors: aturats, precaris, exclosos, marginalitzats? No cal recuperar ara la ràbia dels espartaquistes de 1919? Encara no és l'hora? I si no ara, quan? Que tingueu un esperem que profitós International Labour Day!!

He volgut compartir: aquest text i aquesta fotografia que he trobat a les xarxes socials. Vivim en una societat narcotitzada i cansada? És possible un canvi? És possible un nou 15 - M?

Fills del Sol (del disc Batecs - Gossos)

VET AQUÍ UN DELS TEMES MÉS DESTACATS DEL NOU DISC DE GOSSOS D'AQUEST 2013...
(Maduresa +bones lletres = un bon disc)

Setmana de la poesia de Barcelona 2013

VET AQUÍ QUE JA TENIM UNA NOVA EDICIÓ DE LA SETMANA DE LA POESIA A BARCELONA - DEL 8 AL 14 DE MAIG. (XXIXª edició)
(Amb un programa farcit d'interessants propostes...)
També la pàgina de Llibres..."L'illa de llibres" li dedica una especial atenció:

Matusalén era espanyol?/ Els temps canvien...

 Recents investigacions han descobert que potser Matusalén era espanyol...
                                                   ELS TEMPS CANVIEN?

Mai no he pintat àngels daurats - retrospectiva d'Eulàlia Grau

Eulàlia Grau és una artista que s'ha especialitzat en el collage i la fotodenúncia com a muntatge per transmetre uns missatges que posen en evidència una visió crítica del Capitalisme, els mitjans de comunicació, la corrupció, el poder, i un masclisme vers la dona molts cops amagat en la publicitat de l'època.
El MACBA ofereix fins el 26 de maig sota el títol "Mai no he pintat àngel daurats..." una interessant retrospectiva molt particular d'aquesta artista que ha optat per un oferir una obra compromesa i de clara denúncia social.
Podeu llegir també aquest interesant apunt: http://www.shbarcelona.es/blog/es/eulalia-grau/


Sobre peixos i corrents...

"Només els peixos morts segueixen la corrent..."
Vet aquí una frase que dóna per múltiples interpretacions i reflexions...Per estar viu cal anar a vegades a contracorrent?

Autoretrat - Alberto García- Alix

Avui dia 5 de maig ha sigut el darrer dia per visitar la retrospectiva que [La Virreina] Centre de la Imatge li ha dedicat al fotògraf  Alberto García-Alix (León, 1956). El retrat però sobretot l'autoretrat ha definit molts cops la trajectòria artística de García-Alix. Una bona retrospectiva dels "paisatges íntims" d'aquest autor.

http://lavirreina.bcn.cat/es/exposiciones/alberto-garcia-alix-autorretrato
Alberto García-Alix (León, 1956), fotógrafo de mirada directa y contador de historias, ha evolucionado desde la imagen fotográfica a un terreno secuencial, en el que las historias tienen un principio y un final; desde las fotografías de presos, yonquis, tatuajes, motos o porno estrellas a una mirada interior en la que reflexiona sobre su propia trayectoria, sobre su vida, y también, implícitamente, sobre su modo de entender y practicar la fotografía. "Tres vídeos tristes" es un gran autorretrato que recoge el periplo de Alberto desde Madrid a París y su estancia en la capital francesa para tratarse de su enfermedad. El primer vídeo, "Mi alma de cazador en juego", relata la llegada a esta ciudad en la que todo es extraño. No habla el idioma, no conoce a sus gentes. García-Alix mira a su alrededor buscándose a sí mismo en los ecos de los otros. "Extranjero de mí mismo" recoge el periodo en el que Alberto realiza un tratamiento para salvar su hígado. La desesperación, la mirada introspectiva y la sensación de pérdida caracterizan esta etapa. Y en, "Tres moscas negras", Alberto se encuentra de nuevo consigo mismo, con los lugares de su pasado, tiene un nuevo cuerpo y una nueva mirada. Estos tres vídeos se completan con tres textos, sintéticos y de gran carga poética, en los que Alberto trata de expresar sus vivencias, así como con una selección del material fotográfico producido durante el mismo periodo que se relata en el texto. Las palabras se unen a las imágenes fotográficas a través de la voz de Alberto que modula los ritmos del montaje formando secuencias. La imagen en vídeo sirve al artista para dar un paso mas allá en la expresión directa de sus sensaciones. Por último, la música refuerza el ambiente que nos marcan voz e imagen, jugando con ellos, en ocasiones acompañándolos y en otras complementándolos. Con la trilogía "Tres vídeos tristes", Alberto García-Alix completa un proceso esencial en su vida y su obra. La oportunidad de extender la narración que antes se acotaba a una sola imagen, le brinda la posibilidad de profundizar aún más en su entorno y en sí mismo, y nos permite asomarnos un poco más a un universo fascinante y lleno de historias vividas intensamente. (informació extreta del canal youtube de Chris Mountaisn)
ELS VIDEOS PENSATS  I CREATS  PEL PROPI FOTÒGRAF SÓN REALMENT IMPACTANTS: