6.12.11

Poema de Nadal (de Sagarra) i 1 cançó (de Pau Riba) - Bones Festes!!!

CANT III
Un camí!


Quina cosa més curta de dir!


Quina cosa més llarga de seguir!


Quin so vulgar i estrany!


Un camí!...


Quina sentida de pena i patir,


quina promesa de calma i de guany!


Un camí!...


Els camins són l’angúnia primera


del rústec cor llunyà,


que ni ell sabia el que era


o per saber es posava a caminar...


Camins, serps d’encantària, que feu amable el feix


del qui es vol lliurar d’ell mateix,


de la pròpia tristesa solitària,


i vol cercar un altre somriure,


una altra sang o un altre crit,


i fins un altre món més ennegrit


per poder viure!


Si et volta la brossa inclement,


si branca i punxa t’estalonen,


si l’aglevat i el pensament


no saps on donen,


poc trobaràs ni mel ni glop


ni llum de cares vives;


se’t tornaran les genives


fumades com les del llop!


Però si enmig l’espessorall


el pit rebel deixa la fúria,


i troba un caminet com un mirall


fred i glaçat dins la foscúria,


i pot seguir-lo mansament


sense escoltar cap més musica,


sentirà com el fum del pensament


es va aclarint de mica en mica.


Tu no saps el camí què significa?


El camí significa humilitat,


vol dir un renunciament a fi de bé,


vol dir passar pel mateix recer


que els altres han passat.


Camí de la glòria, camí de la Creu,


camí que puja i baixa i cansa,


on ens portes, camí? La teva fi no es veu!


Si ens han posat l'esquella mansa,


tu limites l'audàcia del peu


amb l'espígol novell de l'esperança!...


Camí pelat i esqueixat,


ple de vent dalt de la coma,


camí de la soledat,


tots els camins van a Roma,


tots els camins, ja ho sabem!,


tots els camins van a Roma,


però no van a Betlem!


Perquè a Roma hi ha de tot:


hi ha misèria i punyalades,


i la púrpura i el llot


i les mitres consagrades!


Perquè a Roma hi ha de tot!


Cap a Roma pots anar amb plomall de capità


i amb xiulet de bergandatge,


amb crossa de pelegrí,


o amb garrafa o espasí;


tot és bo pel teu viatge!


Pots triar-te tu el camí!


Pots triar-te el vent que eslloma,


l'arada, la forca, el rem!


Tots els camins van a Roma,


però no van a Betlem!


A Betlem ha nascut l'Infant diví!


Per 'nar a Betlem, només hi ha un sol camí!


L'àngel ha parlat,


l'estrella ha anunciat,


el gall ha cantat,


però el misteri és lluny encara;


l'home ja sap la veritat,


mes, on respira, transparent i clara,


aquesta veritat?


Què diu la terra avara


i el gran silenci del país nevat?...


Entre els pastors i la Cova


hi ha el camí...


El camí vell per l'alegria nova.


Només ell els pot portar


cap a l'estable on jeu la galta fina


que torna més tendre el pa


i més blanca la farina...


Però, per atrapar-lo, com es fa?


El camí de Betlem, com s'endevina?


Algun cop, caminant per les collades,


aquells dies de fred, quan tot respira


un aire d'argelagues que s'adormen


amb una fina castedat de gebre,


i quatre ocells a la mateixa branca


no s'atreveixen ni a cantar ni a moure's,


quan despullat de la pintada angúnia


al vostre cor el ritme li escasseja,


com si comptés les perles del silenci


i el bategar tranquil de la muntanya,


no heu sentit, aleshores, que la terra


era tota habitada per un somni?


I, caminant, no heu vist la senderola,


el caminet guarnit amb herbes clares,


amb pedra d'ull de serp verda de molsa


i amb galcerans atapeïts, que ensenyen


les gotetes de sang entre la fulla?


I no heu pensat en res? No us acudia


cap cosa de cançó, o bé de paraules,


que lligués amb els nervis d'un misteri,


d'un record, d'una estrella i d'una cova,


i d'un xai degollat sobre l'espatlla


del pastor més valent que fa de guia?...


El camí de Betlem! L'únic, el vostre,


aquell que cadascú porta a les venes,


encara que no vulgui, no seria


igual que aquell camí dalt la muntanya,


ensopegat només, perquè el silenci,


perquè els ocells, perquè les herbes castes,


van agafar tots els colors d'un somni?
No fa pas molt que per 'questa drecera


ha passat un fuster de Nazaret


que duia del ronsal una somera


i, dalt la bèstia, tremolant de fred,


una noia com una primavera!


Però el rastre la neu ja l'ha esborrat;


cap llengua humana els ha parlat...


L'unglot de la somera s'esllavissa


damunt del gel..., ningú els ha vist.


Sols l'ull de bou, terrós i trist,


sols una llebre espantadissa


s'han aturat en un goret,


s'han acostat i han vist com era


la Noia i el Fuster de Nazaret


i el pelatge cendrós de la Somera...


Com se troba el camí de Betlem?


El camí de Betlem, qui l'endevina?


Només una llebre, només un ocell,


han vist la Sagrada Família!...


La neu ha esborrat el pas


i hi ha una lloba que xiscla!


No hi fa res! No hi fa res! Ja pot xisclar.


No veus l'estrella com brilla?


No veus els ulls dels pastors?


La veritat és una brasa viva!...


La veritat que crema als pastors,


la tenen en el nas i a les orelles;


perdiguers estranys, tímids caçadors


i mig germans dels xais i les ovelles!


No pregunteu res, no digueu res!...


Obriu els ulls immòbils i tranquils;


hi ha una estrella baixa com un ciri encès!


Seguiu el rastre, perdiguers humils!


Seguiu el rastre de l'unglot,


de la sandàlia del Fuster,


que la neu amagar-los no pot


al pas del perdiguer,


del qui ajup les orelles com un gos,


i accepta el misteri sense rondinar...


Sense dubtar de res, i fos com fos,


camina, quan li manen caminar!


Quan s'ha esbravat el pas dels rabadans,


i el cor de les mentides;


quan només en els dits de les mans


hi ha el pèl de les cabrides,


i el tall del fred,


i la cremor de la gebrada,


i no hi resta senyal de ganivet


ni gust de trena violada!
Si ets net de cor, pastor mesquí,


no t'has de perdre pel camí q


ue et va guiant l'estrella cauta;


no t'has de perdre, pastoret,


anant seguint el camí dret,


amb el sac de gemecs i la flauta!


Pastor dels meus somnis d'infant,


de les meves tristeses de gran,


pastor menut del meu pessebre,


tant és que fem com que no fem,


sempre es troba el camí de Betlem,


encara que ens escanyi la tenebra!




CANT III DEL POEMA DE NADAL DE JOSEP M.DE SAGARRA (1930)


Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona 1894-1961)


Un record a un poeta que enguany fa 50 anys de la seva mort però els seus poemes seguiran Nadal rera Nadal sent autèntics clàssics.


**********************






BONES FESTES!!!

Ho portem a dins

Les imatges i la música parlen per si soles. No cal afegir res. Simplement un magnífic clipmetratge amb un missatge molt potent pels temps que corren.

Els enèrgics clips de Ha Juan

Ha Juan és un il·lustrador i dibuixant d'origen coreà que crea clips on es pot copsar tota la seva passió pel dibuix, sigui manga , realista, de superherois o infantil. Són captivadors el seus clips.



La maleta mexicana



Fins el proper 15 de gener al MNAC hi ha temps per visitar la magnífica exposició on es poden veure fotografies, materials, negatius i documents relacionats amb la famosa maleta trobada a Mèxic fa 5 anys i on hi havia fotografies del període de la Guerra Civil de Robert Cappa, Chim i Gerda Taro.

Molt recomenable.



Fira de Santa Llúcia i els mercats de Nadal (a Europa)

A casa nostra ja és molt més que tradicional la Fira de Santa Llúcia...




Els mercats de Nadal a Europa, també són una tradició i un atractiu turístic, com per exemple Strasbourg i Berlín...

Impressionistes

Caixaforum Barcelona. Fins el 12 de febrer.
IMPRESSIONISTES. MESTRES FRANCESOS DE LA COL·LECCIÓ CLARK.
Una altre bona retrospectiva del Caixaforum on a través de la mirada del col·leccionista d'art Sterling Clark es pot fer un reconegut per una bona colla de quadres que reflecteixen quines foren les dèries i les temàtiques de pintors com Renoir, Monet, Bonnard o Degas.
Molt recomenable.

Menú recomenat (2): Desembre

MENÚ RECOMENAT (2):
COM APERITIU:
L'ANTIGA FÀBRICA DE CERVESES MORITZ OBRE DE NOU LES SEVES PORTES A LA RONDA DE SANT ANTONI DE BARCELONA RECONVERTIT UN ESPAI AMB MÚLTIPLES FUNCIONS (BOTIGA, QUIOSC I RESTAURANT), ESPAI RESTAURAT PER L'ARQUITECTE JEAN NOUVEL.
També podeu llegir:http://fad.cat/adi/blog/?p=3227

1R PLAT


2N PLAT o DIRECTAMENT ELS POSTRES

Ràdio Nàufag (2): Desembre



Ràdio Nàufrag (2): Desembre
I
20 anys sense Freddie Mercury


II
Nou disc de Tom Waits

III
S'ha gravat un disc d'homenatge a Bob Marley amb músics catalans

IV
Una descoberta...

Una veu per un cant: Montserrat Figueras canta el cant de la Sibil·la




El passat 23 -11 - 11 va apagar-se una de les veus que ha fet més per la música antiga d'aquest país que és Montserrat Figueras (1942 - 2011). Filla de músics, casada amb un prestigiós i reconegut músic (en Jordi Savall), mare de dos fills músics. Va fundar el segell discogràfic Alia Vox i amb el seu marit l'orquestra Le concert des Nations. Va gravar més de 60 cds i va rebre nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi.



Sunyol, el president màrtir...




És necessari no oblidar el nom d'aquells que també varen fer país però lamentablement han caigut en l'oblit. Un exemple: Josep Sunyol, president del Fútbol Club Barcelona.









3D Màgic Gaudí: fotografies en 3D

NOU LLIBRE DE FOTOGRAFIES DE L'OBRA DE GAUDÍ:



S' ha presentat un nou llibre de fotografies (editat per Electa). Són fotografies a càrrec de Gabi Beneyto però que tenen la peculiaritat de mostrar-nos aspectes i detalls prou coneguts però aquest cop en tres dimensions, aspecte inèdit fins ara en altres reculls fotogràfics similars.

Els textos són a càrrec del conegut crític, historiador de l'art i divulgador de l'obra guadiniana Daniel Giralt-Miracle.



També La Vanguardia se n'ha fet ressò:http://www.lavanguardia.com/libros/20111202/54239756765/el-fotografo-gabi-beneyto-propone-un-recorrido-en-3d-por-la-obra-de-gaudi.html


20 anys de marató...

La marató de tv3 ha fet 20 anys que es diu aviat. Se'n podrien fer moltes de reflexions entorn tot el que mou aquest gran event televisiu. Recaptar diners per una bona causa és bonic i necessari. La bona notícia serà el dia que ja no sigui necessari recaptar diners per alguna de les malalties que han tractat tants anys la marató, simplement pel fet que ja s'ha erradicat o s'ha pogut reduir els efectes nocius cap a les persones.
El que més m'emociona de tot plegat, més enllà del testimonis que donen la cara i expliquen la seva greu situació; el que més m'arriba és l'exemple d'escriptors i cantants que donen el seu talent per una bona causa i graven molt bones cançons, com la següent, una cançó preciosa:


Allò que no es pot dir...

*Coneguda fotografia del desaperagut fotògraf Humberto Rivas


Aquest és un mail que vaig rebre i que no val la pena llegir.




Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza pel seu indepentisme). Llegir-lo son 2 minuts. Qui es vulgui sentir espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i per a tots.



Un mal negocio


La Vanguardia


David García



18/11/2010



El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.¿Se puede aceptar pagar peajes y mfás peajes?Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.

Nadal amb lluna...





Nadal amb lluna, any de fortuna.

(Tan debò sigui així!)



(El refranyer nadalenc dóna per molt i molt i molt. Hi ha un bloc que ha recopil·lat en un post és de 700 dites populars nadalenques:http://refranyer-tematic.blogspot.com/2007/11/nadal.html)


Sense cor, sense cervell, sense coratge = política?

Una vinyeta molt clara trobada al "facebook" d'una amiga:
"Sense cor, sense cervell, sense coratge. Nois: Com és que no us heu posat en política?"

"La cultura no ha de ser un luxe" (Una frase de Anne-Sophie Mutter)





"En temps de dificultats econòmiques és quan s'han de preservar més les arts. La cultura no és un luxe, sinó una necessitat vital de l'èsser humà".



[opinió expressada en el Dominical El Periódico del 4-12-11]




Anne - Sophie Mutter




"Los músicos debemos servir a la sociedad, mejorar la vida de la gente."








Anne-Sophie Mutter

(Reconeguda violinista internacional. Va formar part dels músics més sel·lectes dirigits per Herbert Von Karajan. La prestigiosa discogràfica alemanya Deutche grammophon li fa un homenatge i fa un triple llançament de les seves gravacions.)


L'any 2011 ha estat marcat per una paraula que havíem oblidat durant molts anys d'Estat del Benestar: retallades. L'any de les retallades en cultura, patrimoni, turisme, sanitat, educació, transports, serveis socials i un llarg etcètera. La resposta ciutadana va esclatar en forma de 15 M i 15O però sembla que en època d'apocalipsi econòmica res pugui aturar aquest tipus de polítiques.

És trist veure que les lleis del mercat han acabat modificant no només les nostres vides sinó tot el sistema de l'Estat del Benestar que fins ara, almenys unes quantes generacions, havíem conegut.


Haurem de seguir lluitant per demostrar que hi ha determinats fonaments de la societat que no han de ser un luxe? L'educació no ha de ser un luxe. La sanitat tampoc. I la cultura i les arts s'han de preservar i potenciar i en cap moment han d'esdevenir un luxe.

Afortunadament encara hi ha Centres Culturals d'algunes entitats bancàries que són gratuïts com el Caixaforum, afortunadament. Esperem que per molt temps.


Us deixo amb un video amb la meravellosa música que interpreta aquesta gran violinista, una de les millors del món: