"Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços".
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços".
Salvador Iborra (València 1978 - Barcelona 29 setembre 2011)
El dia dels arcàngels va morir un poeta. I quan mor un poeta, jove i prometedor i d'una forma injusta, alguna cosa et remou per dins.
Confesso que en sabia poc dels seus versos. I ara em sap greu haver-lo descobert tard.
notícia: http://www.vilaweb.cat/noticia/3933600/20110929/poeta-salvador-iborra-mor-apunyalat-barcelona.html
Alguns articles en el seu blog:http://salvadoriborra.blogspot.com/
El proper 18 de novembre li retran un homenatge el seus amics:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada