Què savi que era Pitàgores!21.2.12
L'ultim dimarts de carnaval (refrany)
El dimarts de Carnestoltes n'és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit.
(Doncs ja sabeu avui que toca!)
20.2.12
Rellotge de sorra
M'ofego en un rellotge de sorra mentre contemplo el món. Observo la meva ombra i cerco horitzons.13.2.12
Rastres
"Les dades personals són el petroli del segle XXI".
Aquesta frase lapidària està extreta de l'article "L'emprenta inesborrable" que aquest mes en un suplement de capdesetmana va incloure "El Periódico de Catalunya". Un toc d'alerta i una lúcida reflexió sobre allò que molts cops hem ignorat: l'ús de les nostres dades personals. I també una reflexió entorn que la nova societat 2.0. genera nous drets com el dret a l'oblit.
Som conscients dels rastres que deixem per la xarxa?
Està clar que l'anonimat no existeix. Sempre hem vist molt innocentment el bon ús de les noves tecnologies i mitjans que ens porta la Nova Era 2.0. Però afortunadament l'esclat de les xarxes socials com facebook o twitter va posar de manifest determinades polítiques de privacitat i alguns usuaris ja no van començar a veure amb els mateixos bons ulls aquestes eines.
Una altre frase lapidària de l'article:
"La gent encara no és conscient, però va camí de ser-ne, que tot el que publiquem a la xarxa és públic, i hi queda per sempre"
En el futur haurem deixat tants rastres en el món digital que podran recompondre la nostra vida amb un sol click. Per la nostra seguretat crec que és positiu i necessari ser-ne conscient.
Un bon article, aquí el teniu:
Update (ser o no ser immediat?)
Si hi ha una paraula que podria definir el S.XXI és "Update". Vivim immersos en la notícia constant, en l'actualització constant. Tot s'actualitza d'un forma voraç i veloç.Allò que ahir era útil i nou ara és obsolet i decadent.
Els blogs i les xarxes socials també en algún moment viuen immersos en aquest "update" constant d'actualitzar-se. (Ja que si no t'actualitzes sembla que no existeixis)
**********
I en aquesta voràgine hem perdut el sentit de la crítica, de l'autocrítica, de la pausa, de la reflexió...
Ser o no ser immediat?
La immediatesa té les seves virtuts però també té els seus paranys.
(vet aquí un nou dilema del S.XXI)
(Confesso que últimament em costa seguir la dinàmica dels blogs. Em va costar trobar una plantilla àgil i amb un disseny "fresc". N'hauré de fer un "update"? Curiosament ara ja no el trobo tan "cool" el disseny d'aquest blog, però si que almenys el trobo més àgil. Confesso que últimament em costa actualitzar-me. Fet que no vol dir que no tingui coses a dir ni a compartir. Tot el contrari. El dia a dia està farcit de notícies que donen per fer-ne un bon post. Però hi ha quelcom que em cansa de tot plegat. I al mateix temps encara m'agrada tenir una finestra oberta en aquest món. Potser són èpoques. He decidit actualitzar-me. No fos cas que algú pensés que aquest blog ha caducat per moments. Gràcies pels qui seguiu fent visites i heu deixat comentaris.)
15.1.12
L'escala de l'evasió
"gos bordant a la lluna"
Pintura -poema "Un estel acarona el pit d'una negra""Un estel acarona el pit d'una negra
un cargol llepa un miler de pits
d'on brolla l'orina blava del papa-rei
que així siguí"
(Abril 1938)
Joan Miró (Bcn 1893 - Palma de Mallorca 1983)
Si hi ha una gran retrospectiva aquest hivern que cal recomenar i que és única per les obres que recull és "L'escala de l'evasió".
Fins el 18 de març la Fundació Joan Miró mostra una retrospectiva d'obres on s'anal·litza el perfil més compromès (humanament i políticament) del pintor Joan Miró.
Confesso que sempre m'ha costat entrar en l'univers Miró però aquesta exposició és una gran oportunitat pels no-iniciats en aquest gran pintor universal.
Les dues pintures que podeu veure en aquest post són només una mostra. La pintura-poema (he transcrit directament la traducció del francès al català...) m'ha captat molt l'atenció. Surrealisme no només en la pintura sinó també en els poemes breus que escrivia en els seus quaderns de notes.
La sèrie titulada "Barcelona" també és molt sorprenent i de les séries més conegudes hi ha la sèrie la coneguda com "constel·lacions" amb el quadre "l'escala de l'evasió" que dóna nom a l'exposició.
Algú va dir que Joan Miró no era un pintor del S.XX sinó del S.XXI. Avanguardisme. Molt més que surrealisme. Imaginació i creativitat desbordant en uns quadres que no deixen a ningú indiferent.
+info en aquest article: http://www.lamalla.cat/cultura/art/article?id=490807
Boira
foto extreta de google imatges - autor: Toni GrimaltLaberints polítics.
Laberints econòmics.
Falsos miralls.
Retorn a les velles misèries.
Fa temps que hem iniciat una nova Era que ningú sap on ens portarà.
Sabrem sortir de la boira?
3 frases de Václav Havel
"Každý, kdo nebere příliš vážně hrozí, zdálo absurdní. Ne tak s kým on je vždy schopen smát se sám sobě."
"Cualquiera que se tome demasiado en serio corre el riesgo de parecer ridículo. No ocurre lo mismo con quien siempre es capaz de reírse de sí mismo."
"La primera pequeña mentira que se contó en nombre de la verdad, la primera pequeña injusticia que se cometió en nombre de la justicia, la primera minúscula inmoralidad en nombre de la moral, siempre significarán el seguro camino del fin."
"La esperanza no es la convicción de que las cosas saldrán bien, sino la certidumbre de que algo tiene sentido, sin importar su resultado final."
Václav Havel
Escriptor, dramaturg i polític txec. Va néixer el 5 d'octubre de 1936 i va morir el passat 18 de desembre de 2011 a Praga. Va arribar ser president de la República Txeca. Va ser un destacat opositor al règim comunista i va ser un dels capdavanters del que es va anomenar "la revolució del vellut" a partir de 1989.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)