L'escala de l'evasió

"gos bordant a la lluna"

Pintura -poema "Un estel acarona el pit d'una negra"

"Un estel acarona el pit d'una negra

un cargol llepa un miler de pits

d'on brolla l'orina blava del papa-rei

que així siguí"

(Abril 1938)
Joan Miró (Bcn 1893 - Palma de Mallorca 1983)



Si hi ha una gran retrospectiva aquest hivern que cal recomenar i que és única per les obres que recull és "L'escala de l'evasió".

Fins el 18 de març la Fundació Joan Miró mostra una retrospectiva d'obres on s'anal·litza el perfil més compromès (humanament i políticament) del pintor Joan Miró.

Confesso que sempre m'ha costat entrar en l'univers Miró però aquesta exposició és una gran oportunitat pels no-iniciats en aquest gran pintor universal.


Les dues pintures que podeu veure en aquest post són només una mostra. La pintura-poema (he transcrit directament la traducció del francès al català...) m'ha captat molt l'atenció. Surrealisme no només en la pintura sinó també en els poemes breus que escrivia en els seus quaderns de notes.



La sèrie titulada "Barcelona" també és molt sorprenent i de les séries més conegudes hi ha la sèrie la coneguda com "constel·lacions" amb el quadre "l'escala de l'evasió" que dóna nom a l'exposició.



Algú va dir que Joan Miró no era un pintor del S.XX sinó del S.XXI. Avanguardisme. Molt més que surrealisme. Imaginació i creativitat desbordant en uns quadres que no deixen a ningú indiferent.


+info en aquest article: http://www.lamalla.cat/cultura/art/article?id=490807