Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris postals indignades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris postals indignades. Mostrar tots els missatges

5.3.15

Qui té por del roig?


És una pena que determinades retrospectives i exposicions passin totalment desaparcebudes pel gran públic o per alguns mitjans de comunicació. El Centre d'Art Tecla Sala, ubicat a l'Hospitalet de Llobregat, ofereix en algunes ocasions exposicions de notable interès que més enllà de l'àmbit local o dels autèntics interessats en d'aquest sector no sempre aconsegueix altres límits.

Qui té por del roig? Activisme i crítica social en la Col·lecció Martínez Guerricabeitia ha sigut l'última proposta d'aquest centre, proposta que finalitzarà després d'un bon grapat de mesos el proper 8 de març.

Nombrosos artistes d'àmbit peninsular o italians i francesos van plasmar en la seva obra artística una sèrie de neguits socials que al mateix temps eren un mirall i una crítica social de l'època que va viure cada artista.

Qui té por del roig? és el títol de l’exposició que pren el nom d’una obra de Valerio Adami que forma part de la Col•lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València i que mostra una panoràmica dels artistes espanyols del segle XX, a més d’alguns italians i francesos, que han situat el seu ideari creatiu dins d’unes coordenades de crítica sociopolítica, d’acord amb les preferències del fundador de la col•lecció.


30.10.14

L'Ocàs de l'Imperi


[La Virreina] Centre de la Imatge ofereix fins el 23 de novembre una interessant mostra de fotografies de l'obra de l'escriptor i periodista Ryszard Kapúscinski. 
A través de la mirada lúcida del desaperagut Kapuscinski ens endinsem en l'època de la caiguda de l'antiga URSS. Les imatges són una magnífic testimoni d'un moment clau de la història recent de Rússia i de les antigues repúbliques soviètiques.
+ info de l'exposició "L'Ocàs de l'Imperi" 

15.7.13

Generación paréntesis (de Joana Bonet)


"En las redes, es frecuente que se lancen preguntas acerca del mejor momento del día, o de cosas por las que vale la pena levantarse de la cama. Cualquiera de nosotros podría enumerar su particular colección de "momentos de inadvertida felicidad", como titula Francesco Piccolo su breve libro, un original dietario sin fechas para enumerar epifanías que consiguen que la gris realidad resplandezca."

"La mala reputación de la política domina el discurso oficial; como mucho ésta queda reducida a una simple gestión pública desprovista de la naturaleza ideológica de antaño. Asegura Marc Augé que la gravedad anida en que esta idea de la política es propia del fin de la historia: la aldea global se ha sometido a un modelo de liberalismo que la mundializarse se ha transformado en pensamiento único. Y tan sólo se puede combatir desde lo que él denomina "existencialismo político", escapando tanto de un esencialismo del sistema como de un pragmatismo desaforado."

Vet aquí només dos fragments i pensaments de "Generación paréntesis", un llibre carregat de magnífiques dosis de reflexió entorn a una generació molts dels quals ja han estrenat els quaranta. 
Podríem pensar que Joana Bonet, pel sol motiu d'haver-se dedicat bona part de la seva trajectòria professional al món aparentment frívol del periodisme de tendències, moda i complements, podríem pensar que el llibre seria una prolongació d'allò que professionalment ha fet aquesta magnífica periodista.
Afortunadament Joana Bonet és una dona amb un gran bagatge cultural i personal que ens ofereix un bon retrat que no només és generacional sinó també és un retrat de com vivim en un nou present perturbador pels quals ningú no havia estat preparat.Des de la primera pàgina atrapa la seva prosa trepidant sense concessions amb una llarga llista de potents frases lapidàries que fan pensar. Hi ha qui se l'ha llegit de cop. Jo he preferit saborejar-lo a glops.

Com diu el periodista Juan Cruz:
"Generación paréntesis es una canción en los tiempos oscuros. Hay que estar atentos a la música que ella describe, pero mucho más a la letra: la letra es sangre de lo que está pasando, el resultado de haber puesto entre paréntesis la proteína.
Llamémoslo paréntesis, pero es drama".
Podeu llegir l'article complet aquí: http://bit.ly/16UWb1i
Com indica el subtítol del llibre" Radiografía de un tiempo cambiante" i la pròpia contraportada ja ens avisa de forma contundent:

"Crecimos con la sensación de que todo estaba por hacer, estrenando academias de idiomas, productos light y ordenadores portátiles como símbolos de un tiempo próspero. Todo parecía posible hasta que la gran crisis nos devolvió el principio de la incertidumbre y empezamos a bajarnos el precio a nosotros mismos.Hoy nos consideramos una generación paréntesis: sabemos que hemos vivido mejor que nuestros padres, pero también que nuestros hijos difícilmente conocerán una idea tan eufórica del progreso. No hay punto medio: todo lo que tiembla se elimina. Se anuncia una humanidad low cost, sufrimos de "economitis" y queremos creer que ni el amor ni la felicidad están en crisis, sino tan sólo sus formas.
Pero, por otro lado, se fortalece la familia, los amigos se convierten en la gran red que amortigua la caída, activamos nuestro gen solidario y una nueva sensualidad que glorifica los sentidos nos da cobijo."

Generación Paréntesis. Joana Bonet. Editat per Planeta, 2013

També en parlen:
http://lola-gracia.blogspot.com.es/2013/06/generacion-parentesis-de-joana-bonet.html


5.5.13

Un dia de maig...

                                                                     [Foto: Willy Römer. Berlín, gener de 1919]
                                                                            
                                                                                Text: Xavier Antich
                                          
2013 MAY DAY
Quants cop, durant el darrer segle, la socialdemocràcia s'ha arrenglerat al costat de les oligarquies i els partits conservadors i/o feixistes per sabotejar, reventar i extingir les reivindicacions de les classes treballadores... i populars? Qui defensa, en aquest Primer de Maig, els que no són comptats entre els treballadors: aturats, precaris, exclosos, marginalitzats? No cal recuperar ara la ràbia dels espartaquistes de 1919? Encara no és l'hora? I si no ara, quan? Que tingueu un esperem que profitós International Labour Day!!

He volgut compartir: aquest text i aquesta fotografia que he trobat a les xarxes socials. Vivim en una societat narcotitzada i cansada? És possible un canvi? És possible un nou 15 - M?

Matusalén era espanyol?/ Els temps canvien...

 Recents investigacions han descobert que potser Matusalén era espanyol...
                                                   ELS TEMPS CANVIEN?

Mai no he pintat àngels daurats - retrospectiva d'Eulàlia Grau

Eulàlia Grau és una artista que s'ha especialitzat en el collage i la fotodenúncia com a muntatge per transmetre uns missatges que posen en evidència una visió crítica del Capitalisme, els mitjans de comunicació, la corrupció, el poder, i un masclisme vers la dona molts cops amagat en la publicitat de l'època.
El MACBA ofereix fins el 26 de maig sota el títol "Mai no he pintat àngel daurats..." una interessant retrospectiva molt particular d'aquesta artista que ha optat per un oferir una obra compromesa i de clara denúncia social.
Podeu llegir també aquest interesant apunt: http://www.shbarcelona.es/blog/es/eulalia-grau/


Sobre peixos i corrents...

"Només els peixos morts segueixen la corrent..."
Vet aquí una frase que dóna per múltiples interpretacions i reflexions...Per estar viu cal anar a vegades a contracorrent?

25.4.13

Euromalson

Aleix Saló, jove autor de còmics i historietes, autor de dos fenòmens com "Españístán" i "Simiocràcia" ha tornat amb un nova entrega: "Euromalson" (o en castellà: "Europesadilla").
Els book-tràilers com sempre són memorables...

15.4.13

Tots tenim un passat...

                                                      (Tots tenim un passat...A vegades no gaire gloriós. Això pot explicar moltes coses d'actituds que veiem en el dia a dia, bàsicament polític-mediàtic de l'actualitat més hispànica.)

15.3.13

Rellegir Tony Judt

En temps de soroll hi ha llibres que t'obren la ment. Hi ha grans pensadors contemporanis que ens van deixar massa aviat. Estem orfes de grans pensadors. L'Historiador i professor d'Universitat nordamericà Tony Judt ( 1948 - 2010)és un nom de referència.
"Algo va mal" (publicat per Taurus) és gairebé el seu darrer llibre, gairebé un llegat per a les futures generacions. Tony Judt ens desafia com a ciutadans lliures a oposar-nos als mals de la nostra societat. A enfrontar-nos al món que vivim.

"Si seguimos siendo grotescamente desiguales, perderemos todo sentido de fraternidad: y la fraternidad, pese a su fatuidad como objetivo político, es una condición necesaria de la propia política. Desde hace mucho se considera que inculcar el sentido de un propósito común y dependencia mutua es la piedra angular de una sociedad. Actuar juntos para alcanzar una meta compartida es una fuente de gran satisfacción en cualquier actividad, desde los deportes no profesionales hasta los ejércitos profesionales. En este sentido siempre hemos sabido que la desigualdad no es sólo preocupante desde el punto de vista moral: también es ineficaz."

Tony Judt

 Molt recomenable.

15.8.12

Llegir ens fa lliures! + 1 poema de Joaquín Sánchez Vallés

EN UNS TEMPS ON SEMBLA QUE EL QUE ES FOMENTA MENYS ÉS LA LECTURA I MÉS ÉS LA IGNORÀNCIA...CAL CRIDAR BEN FORT:
                                        LLEGIR ENS FA LLIURES!
              (Us podria recomenar diferents llibres però no ho faré. He llegit últimament narrativa breu, assatjos i poesia. Que cadascú llegeixi el que vulgui. Simplement la lectura és una de les formes més antigues d'accedir a noves possibilitats.)
                                             *********
Curiosament em va arribar un llibre de poemes via bookcrossing d'un poeta aragonès titulat "Preludio y fado"...És un llibre molt breu però potent que inclou poemes com aquest:

                                          CARPE DIEM
                                      Ahora que el mundo sabe tu belleza
                                      y ríe con tu voz y arde en tus ojos,
                                      ahora que el cielo sigue tus antojos
                                      y está en tu rienda la Naturaleza.

                                      Ahora que te contemplo en la cereza
                                      frágil del seno,que será despojos
                                      y no me aparto, ahora, de tus rojos
                                      labios que el tiempo a destruir empieza.

                                     No aguardes más, muchacha, el pronto estrago:
                                     corta tu rosa y tu placer atrapa,
                                     que tiempo tendrá el tiempo que te llama.

                                     ¿Rosa la juventud?: pájaro aciago
                                       que trina y tienta, y al seguirlo escapa
                                      soltando al aire el tiemblo de una rama.

                                             Joaquín Sánchez Vallés
                                       
                                 

La cultura no és un luxe...

Des d'aquest bloc tot el nostre suport al sector cultural i d'oci que davant l'absurda mesura de pujar fins un 21% iva en aquest sector el pot deixar ferit de mort. ARa més que mai: la cultura no és un luxe!

Temps incerts...



************ TAMBÉ EN AQUEST POST D'IRONIES AGRES I TEMPS INCERTS VOLIA COMPARTIR EL DARRER VIDEO DEL DARRER POST DEL COMPANY BLOGAIRE LLUÍS BOSCH :

El post original aquí: http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/08/sr-artur-mas-video-carta-de-un.html

16.5.12

Je suis Grec aussi!

Grècia, bressol de la cultura europea està vivint un dels seus pitjors moments històrics com molts dels seus veïns mediterranis com Espanya, Portugal i Itàlia. El suïcidi del farmacèutic jubilat Dimitri Christoulas de 77 anys ens hauria de fer reflexionar.
(Cliqueu aquí per llegir les últimes paraules de Dimitri Christoulas: http://iniciativadebate.org/2012/04/05/nota-de-suicidio-dimitris-christoulas/)

2 reflexions anònimes...

Bankia


Una ironia molt encertada...    

15 Motius i un any després...

1 any després encara queden motius per la indignació però també cal una mica d'autocrítica i nous plantejaments...

                                                  (Cartell d'una manifstació de l'any passat)
                                          "15-Motius més per a la indignació"

1. EDUCACIÓ-Més cara i de pitjor qualitat
2. SANITAT-Repagament històric
3. IMMIGRANTS-Sense dret a assistència sanitària
4. PROTESTES-El manifestant, com un criminal
5. DESOCUPACIÓ-Al capdavant d'Europa
6. ACOMIADAMENT-Més barat, més fàcil
7. TREBALLADORS-Cap a l'extinció dels seus drets
... 8. SALARIS-Menors ingressos per a una vida més cara
9. FRAU-Amnistia per al gran, càstig al petit
10. BANCA-Més diners públics per al seu rescat
11. EUROPA I ELS MERCATS-El jou insaciable
12.INFORMACIÓ PÚBLICA-Assalt i camí a la privatització
13. DONES-Menys inversió, menys drets
14. CIÈNCIA I INVESTIGACIÓ-Cada vegada més lluny del coneixement
15. COOPERACIÓ-S'escanya l'ajuda internacional


**********************************
Un any després, lamentablement, tot ha seguit igual o pitjor i el que hauria pogut ser un punta llança per obrir una alternativa no va saber anar més enllà. En això del 15M molta gent creia que podria anar més enllà i un any després se sent decebuda. L'heterogenia de perfils i gent i la gran quantitat de propostes que plantejava el moviment en un principi (algunes interesants i que molta gent compartim, d'altres més utòpiques)van fer que no s'ha sabés aprofundir en accions concretes aquelles propostes i per tant no avançar endavant més enllà d'un posada en escena reinvindicativa.  Els propis governs ja s'han preocupat per criminalitzar o minoritzar tot allò que suposat el 15M. Quin havia de ser el següent pas? Convertir-se en un partit polític? En una plataforma amb líders clars i visibles? Potser un partit polític no, però si en un algún tipus de plataforma o assembles que estiguessin repartides i en llocs visibles a tot Espanya per treballar coordinadament per fer de "lobby" de pressió al sistema polític i financer actual. Amb el temps de tot plegat en quedarà alguna cosa. Si més no amb el tema dels desnonaments i la forma coordinada de treballar, almenys a Catalunya, han conseguit notables èxits i han conseguit ajudar a moltes famílies. (Amb això de l'Stop desnonaments és un exemple clar d'acció concreta i coordinada que ha funcionat. Potser el 15M hauria d'haver evolucionat més cap aquí: en més accions concretes i coordinades i menys divagacions mentals de cara a la galeria per canviar el món)

12.5.12

1 any després...

(2 paraules descriuen molt bé l'estat d'ànim de molta gent després d'un any.)

Simiocracia + Espanyistán (d'Aleix Saló)

Aleix Saló, autor de vinyetes còmiques, ha publicat aquest 2102 "Simiocracia", o el que és el mateix, un  encertat retrat irònic de la situació politico-financera dels darrers temps. (Cal dir que en el seu dia ja ens va sorprendre amb Espanyistán...)

24.2.12

Sacrificis, retallades i privilegis...
























Els temps que vivim han tret de l'oblit paraules que ens semblàvem pròpies de l'època dels nostres avis però que tornen a ser el pa de cada dia: sacrifici, esforç...retallades que afecten sobretot a les classes més desfavorides i una societat que ha destapat allò que feia temps que tothom sabia però ningú s'atrevia a dir que són els privilegis d'alguns càrrecs polítics. (només cal fer un repàs a la trama Gürtel i el pobre destí del jutge Garzón)


Vaig rebre fa temps un correu que em sembla ideal per recordar ara:

Ley de Reforma del Congreso de 2011 (enmienda a la Constitución)
DESPIERTA ESPAÑA !

Pido a cada destinatario que reenvíe este e-mail a un mínimo de veinte personas de su lista de contactos, y a la vez, pedir a cada uno de ellos que hagan lo mismo.

En tres días, la mayoría de las personas de este país tendrán este mensaje. Esta es una idea que realmente debe ser considerada y repasada para el Pueblo.
Ley de Reforma del Congreso de 2011 (enmienda de la Constitución de España)

1. El diputado será asalariado solamente durante su mandato. Y no tendrá jubilación proveniente solamente por el mandato.

2. El diputado contribuira a la Seguridad Social. Todo el mundo (pasado, presente y futuro) actualmente el el fondo de jubilación del Congreso pasará al régimen vigente de la Seguridad Social inmediatamente. El diputado participará de los beneficios dentro del régimen de la S.Social exactamente como todos los demás ciudadanos. El fondo de jubilación no puede ser usado para ninguna otra finalidad.

3. El diputado debe pagar su plan de jubilación, como todos los españoles.

4. El diputado dejará de votar su própio aumento de salário.

5. El diputado dejará su seguro actual de salud y participará del mismo sistema de salud que los demás ciudadanos españoles

6 El diputado debe igualmente cumplir las mismas leyes que el resto de los españoles

7. Servir en el Congreso es un honor, no una carrera. Los diputados deben cumplir sus mandatos (no más de 2 legislaturas), después irse a casa y buscar empleo.

Si cada persona pasa este mensaje a un mínimo de veinte personas, en tres días la mayoria de los españoles recibirán este mensaje.
La hora para esta enmienda a la Constitución es AHORA.

ES ASÍ COMO PUEDES ARREGLAR EL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS.