De llum i penombres...

En els temps de Samhuinn els dies s'omplen de llum i penombres.

Era un temps sense temps (segons els celtes) on l'ordre de les coses s'alterava, s'aixecava el vel entre el regne dels esperits i el regne dels vius i on per uns moments l'ordre i l'estructura eren abolits per poder regnar el caos. Els nens trucaven a les cases per demanar caramels, els animals de les granges i del camp corrien lliurament i els homes i les dones es disfressaven per espantar i confondre els mals esperits. Arreu del món hi ha celebracions similars on els esperits, la llum, la penombra tenen un paper important digues-li Tots sants, Samhuinn o Diwali (a l'Índia).[Sobre festa Diwali vegeu el següent post:http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/diwali-festa-de-la-llum.html ]

Molts cops celebrem tradicions sense saber-ne el perquè com una espècie de voràgine que és sinònim dels temps estúpids actuals. Hi ha una part ancestral en tot plegat que es va perdent...

**********

Som en temps de llum i penombres, de dies que s'escurcen i conviden a trobar-nos amb una part de nosaltres. O potser no, vivim tan immersos en la nostra voràgine diària i en culpem al temps. El temps! Aquella gran mesura. I és que nosaltres també som temps. Temps i paraules. Temps que s'escurça dia a dia. Aprofiteu el temps de llum i penombres abans no siguem només temps i paraules.

Com molt bé diu en un dels seus gran poemes en Miquel Martí i Pol:

"Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules."

Miquel Martí i Pol

(Roda de Ter (Osona) 1929 - 2003)

(extret del llibre 'L'arrel i l'escorça')

Us convido a rellegiu de nou el post que en el seu moment li vaig dedicar a Martí i Pol i que vaig publicar a Nàufrag i obrer el dia 31/10/2009:http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/de-bosc-i-de-llum.html

***********

També us convido a llegir o rellegir els meus poemes de tardor publicats a Escrits del fum:

Bressol de tardor

http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/11/bressol-de-tardor.html

Volàtil (instants típics de tardor)

http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/10/volatil-instants-tipics-de-tardor.html

Noves danses de tardor

http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/09/noves-danses-de-tardor.html

Versos de gebre, flors de tardor

http://escritsdelfum.blogspot.com/2009/11/versos-de-gebre-flors-de-tardor.html

********************

També us convido a entrar en el blog d'un poeta-blogaire nordamericà, en Frank Owen:

http://nekyia-the-descent.blogspot.com/2009/09/other-side-of-veil-samhuinn-song.html

**********************

Mentre escrivia aquest post estava escoltant la següent peça d'una cantant canadenca que em sembla extraordinària: Loreena Mckennitt

La memòria del fang

És important no perdre la memòria. La petita memòria dels pobles i tot allò que hi va passar i que serveixi com a exemple per no caure en errors futurs.
Enguany s'han complert 40 anys d'una de les riuades més greus que va patir el riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat i concretament a Cornellà.
Aquesta tardor a la ciutat de Cornellà de Llobregat li han dedicat no només una exposició sinó d'altres col·loquis i activitats per recuperar la memòria d'uns fets tràgics, que van servir més tard com a punt d'inflexió per evitar-ho de nou i reconcilar-se amb el riu que travessa una comarca i que porta el seu nom.

Ràdio nàufrag novembre: Superheavy i altres apunts musicals...

Ràdio Nàufrag (I): Novembre

Disc del mes

REM han posat fi a la seva llarga trajectòria musical. Els autors de l'inoblidable "losing my religion" treuen aquest mes de novembre un ampli i complet recopilatori que repassarà totes les etapes del grup i on també hi haurà cançons com la preciosa "Everybody hurts".

Apunts i notícies musicals:

1.Fa 20 anys de... Sembla mentida però ja fa 20 anys de moltes coses i enguany de dos grans discos que van marcar un canvi en la música Rock d'inicis dels 90: Nevermind de Nirvana i Actung Baby d'U2. Gràcies a Rac105 ens hem assabentat que fa pocs dies una revista britànica (La "Q") ha editat un disc tribut al disc en qüestió, aquí teniu la notícia:http://www.rac105.cat/2011/10/l-achtung-baby-d-u2-fet-amb-versions-de-diferents-grups

2.Cranberries torna al 2012 amb un nou disc que portarà el nom de Roses, també se'n fan ressò a Rac105: http://www.rac105.cat/2011/10/the-cranberries-tornen-amb-nou-disc-10-anys-despres

3.Com dèiem fa 20 anys del disc "Nevermind" de Nirvana. Un disc que a dia d'avui ja és tot un mite dels 90. Rac105 se'n va fer ressò amb un magnífic reportatge: http://www.rac105.cat/2011/9/1991-nevermind-esdeve-un-mite
4.*En el darrer post dedicat a notícies musicals de Nàufrag i obrer vàrem parlar que la tardor seria una tardor carregada grans retorns. Aquí teniu l'enllaç: http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/08/grans-retorns.html Després de gairebé dos mesos i mig podríem comentar el següent: els retorns de Red Hot Chili Peppers i Lenny Kravitz confesso que m'han decebut una mica els darrers treballs. Musicalment potser en saben més i són més bons però crec que han perdut en frescor. Wilco n'he escoltat poca cosa però demostra que segueix sent molt creatiu. Coldplay (et pot agradar més o menys la seva proposta musical) però ningú no pot negar que han intentat innovar.

**En l'àmbit nacional tenim els retorns de Sidonie, Manolo García i Amaral. Dels dos primers no puc opinar perquè encara no he escoltat els nous treballs però sí d'Amaral que han creat un disc molt digne i amb bones lletres. Potser deixaran de ser menys comercials però segueixen escrivint temes molt bons.

***En l 'àmbit més nostrat les dues grans notícies han estat protagonitzades per Sopa de Cabra i la Companyia Elèctrica Dharma. Un servidor confessa que va anar els dos concerts dels dos grups i confessa que varen ser molt emotius i al mateix temps carregats de gran dosis de festa i energia. El de la Dharma ha sigut un comiat molt digne al Palau de la Música catalana. A través del Diari musical Enderrock en tenim les cròniques d' en Roger Palà:http://www.enderrock.cat/noticia/5734/tres/nits/historia i també aquí http://www.enderrock.cat/noticia/5915/perdi/aquest

5.Ens alegrem que tot un mite com Leonard Cohen als seus 77 anys hagi rebut el premi Príncep d'Asturias de les lletres. Aquí teniu un enllaç de fa uns mesos que se'n fa ressò: http://www.revistaenie.clarin.com/literatura/Leonard-Cohen-Principe-Asturias-Letras_0_491351092.html

Novetat

El cantautor valencià Feliu Ventura ha tornat després de força temps amb el disc "Música i lletra". Un disc carregat de cançons reivindicatives i vitals. Aquí en teniu el primer clip...

La sorpresa

Superheavy és un megagrup. Un grup format per diferents egos des del mític stonià Mick Jagger a un dels molts fills de Bob Marley, en Damian, passant per l'ex d'Eurythmics Dave Stewart, el compositor indi A.R.Rahman i la jove promesa Joss Stone. I sona molt bé!

Logorama (un curt d'animació i marques)

Recordo que un dia mirant el 33 van passar un curt que em va impactar per la manera com mostrava un món creat a partir de marques. No sóc massa de curts ni tampoc segueixo molt el món de l'animació però aquest penso que té quelcom de molt creatiu...i al mateix temps potser ens pot portar a la reflexió: estem sotmesos a un món de marques?
LOGORAMA
Us convido que veieu aquest video...un dels millors curts d'animació dels darrers anys.

Aquest és un post que vaig publicar en el seu dia a Nàufragiobrer el dia 15/01/11 i que per la seva originalitat he volgut recuperar en aquest espai però amb la versió completa del curt.

Menú recomenat (I): Novembre

Aperitiu:
Com a aperitiu sempre està bé una fira al carrer (abans que vingui el mal temps de debò)
14ª Fira mediterrània de Manresa (3 al 6 de novembre 2011)

+info a: http://www.firamediterrania.cat/

1r Plat

Una obra primerenca del gran Benet i Jornet...

2n Plat

Opció a escollir:

La majestuosa, polèmica iprofunda pel·lícula de Terence Malick.

La visió dels temps actuals amb grans actors.

Un film futurista català.

Un Tintín (amb salsa americana)

Postres

Ballets russos variats (al Caixaforum)

*Des d'aquí recomenen el restaurant: http://www.canrecasens.com/

Menú alternatiu:

Hi ha autors que tenim la sort que petites sales ens els descobreixen, a partir d'aquest mes de novembre s'estrena una obra de Martin Crimp a la Sala Beckett molt suggerent...

http://www.salabeckett.cat/arxiu/la-ciutat-de-martin-crimp-traduccio-i-direccio-victor-munoz-i-calafell

O si us agraden els curts o els clips creatius teniu el festival: http://www.festivalfilmets.cat/cat/index.html

Versos de S.Iborra (en record dels )

"Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços".

Salvador Iborra (València 1978 - Barcelona 29 setembre 2011)

El dia dels arcàngels va morir un poeta. I quan mor un poeta, jove i prometedor i d'una forma injusta, alguna cosa et remou per dins.

Confesso que en sabia poc dels seus versos. I ara em sap greu haver-lo descobert tard.

notícia: http://www.vilaweb.cat/noticia/3933600/20110929/poeta-salvador-iborra-mor-apunyalat-barcelona.html

Alguns articles en el seu blog:http://salvadoriborra.blogspot.com/

El proper 18 de novembre li retran un homenatge el seus amics:

http://guillemcarbonell.timeout.cat/bloc/2011/10/25/els-amics-de-salvador-iborra-homenatjaran-el-18-de-novembre-el-poeta-assassinat/

Tindríem una casa (de Jordi Pere Cerdà)

Tindríem una casa,

arbre nascut de l’erm.

Una llosa penjada

en una la del vent.

Una paret de pisa

per abrigar l’hivern.

Un test on floririen

violes pel mal temps.

Per porta, aquell somriure

que t’estrellen les dents.

De lluny em cridaries

amb un cridar content.

Desfaria ma pena

aquell riure que tens,

aquella espatlla blanca

coixí dels pensaments.

El teu braç lligaria

Tristesa i goig ensems.
Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011)

Vet aquí un post dedicat un poeta de la Catalunya nord que va fet molta feina a les seves contrades i que enguany ens ha deixat.
Per més info podeu entrar al següent enllaç (la documentació és d'un servidor):
http://www.escriptors.cat/autors/cerdajp/pagina.php?id_sec=2495

Tranströmer

Vet aquí un post que en el seu dia vaig publicar a Nàufrag i Obrer el dia 20/02/2009.
Aquí teniu l'enllaç i els comentaris:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/la-poesia-de-transtromer.html
Enguany el Sr.Tranströmer, per sorpresa de molts que han fet conya amb el nom,ha estar el nou premi Nobel de literatura 2011. Una bona notícia que espero que serveixi perquè es tradueixi i es publiqui a casa nostra més obres d'aquest autor. És trist que hagi d'arribar un premi Nobel perquè es parli en els mitjans de la veu d'un poeta suec gairebé desconegut per molts.

Per aquest motiu he volgut recuperar de nou la seva veu:
La plaça salvatge
de Tomas Tranströmer (Suècia, 1931)
Perifèric edicions, nº10, 2008.
Edició suec - català
traducció de Carolina Moreno.

Hi ha poetes totalment desconeguts per nosaltres i que són fonamentals en la poesia europea dels darrers 30 anys. És el cas de Tranströmer, poeta, psicòleg i traductor que fa vint-i-cinc anys va escriure "La plaça salvatge", un breu recull de textos poètics: simples, breus, intimistes, reflexius, colpidors, transgressors en algún moment, suggerents.
La seva vàlua literària és tan important com Strindberg. A l'acabar el llibre em quedo amb les ganes de llegir-ne més. Em pregunto: per què ens arriben tant poques traduccions d'aquests grans? Per què són tan desconeguts entre nosaltres?

Gargots de foc / Eldkloter
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga,
s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.
Durant els mesos ombrius l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret cap a tu.
El cel nocturn bramulava.

Vida de Colònia

Ja fa més de tres mesos que es publicar aquest magnífic llibre de fotografies històriques. Recull imatges de la vida a les antigues colònies industrials, sobretot les del Llobregat.

És un llibre molt ben editat amb textos del gran escriptor Emili Teixidor que ens ajuden a entendre millor com era la vida en aquells i en aquells ambients tancats de colònies.

Si el destaquem en aquest bloc és perquè entre altres fotografies també n'hi ha de la Colònia Güell i per tant el llibre també ens toca una mica d'aprop.

Aquí teniu l'enllaç de la notícia en el blog de la sala de premsa de l'Editorial Angle:http://anglepremsa.blogspot.com/2010/12/vida-de-colonia-demili-teixidor.html

**********************

Aquest és un post recuperat del blog Lletres i Paisatges del Baix Llobregat publicat el dia 25/03/2011 i que he volgut recuperar ja que fa un any que es va publicar fantàstic llibre d'Angle editorial. (El llibre està en català i en castellà)

La fabulosa història de la senyora Wang

La fabulosa història de la Senyora Wang
Gabriel Pernau
Editorial Meteora, Barcelona, 2011

+info a: http://www.editorialmeteora.com/libro/la-fabulosa-historia-de-la-senyora-wang/132

Hi ha històries de novel·la i aquesta ho és. Reconec que està escrit excessivament amb un to periodístic però és una història interesant i molt sorprenent. Recomenable.

Pots llegir un fragment a aquí:http://www.editorialmeteora.com/upload/libros/FragmentSenyoraWang.pdf

MEAM

Barcelona disposa des de fa pocs mesos d'un nou museu: el MEAM (Museu Europeu d'Art Modern) Instal·lat en un bonic palau del barri de la Ribera, davant per davant del Museu Picasso, on l'art figuratiu europeu hi té un bon racó on poder mostrar les obres d'artistes molt contemporanis i poc coneguts(almenys per mi), però no per això menys sorprenents.
És un museu curiós, no només per l'edifici sinó per algunes obres.
http://www.meam.es/
Segons paraules del propi museu:
"El Museu Europeu d'Art Modern, MEAM, exposa el millor art figuratiu contemporani. La pretensió del MEAM és trobar un nou llenguatge contemporani que no renegui de la tradició sinó que sorgeixi d'ella per fer un salt endavant en el nou segle. A més, la Fundació organitza cada any el Premi de Pintura i Escultura Figurativa. El MEAM actualment se situa al Palau Gomis, entre els carrerons del Barri del Born de Barcelona, un barri en què la cultura està sempre present i on es reflecteix tot l'encant del casc antic, una zona que ha sabut unir tradició i modernitat i que s'ha convertit en cita obligada per als turistes interessats en la Barcelona monumental i museística. El MEAM es diferencia dels altres museus d'art contemporani per donar aixopluc a artistes que practiquen l'art figuratiu, aquestes obres no solen estar exposades en altres museus, coleccions de fundacions o institucions més dedicats a abstraccions."

La ruta de les cendres

Podríem preguntar-nos si existeix realment un turisme funebre? Hi ha cementiris que són autèntics reclams turítics, potser per les personalitats que hi ha enterrades potser per la pròpia història que els ha fet cèlebres. A París, Père Lachaise és un dels més visitats, potser més que el de Montmatre i el de Montparnasse. A casa nostra als cementis del Poblenou i de Montjuïc de Barcelona s'ha volgut obrir un nou camí amb visites guiades, no només pels volts de Tots Sants, per mostrar que determinades escultures o panteons funebres són autèntiques monuments artístics.

Barcelona gotica?

Hi ha articles com l'aparegut al passat 24 Oct a El Periódico de Catalunya que sembla que descobreixin la sopa d'all. En ell s'explica que el reconegut i turístic barri gòtic de Barcelona no és res més que una ciutat reinventada per arquitectes i urbanistes i que fins i tot la pròpia Catedral de la ciutat fa poc menys d'un segle tenia un aspecte d'un temple més aviat poc majestuós. Però en fi...sempre fa gràcia tornar a llegir aquestes històries: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/edificios-del-falso-gotico-barcelones-son-monumento-historico-nacional-1194464
La blogaire Júlia Costa en va fer una interesant reflexió en el seu blog:
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2011/10/la-propaganda-periodistica-esta.html

Sagnier

Hi ha arquitectes que han deixat grans llegats i gairebé han passat desapercebuts pel gran públic que conviu diariàment amb alguns dels seus edificis. Fins el dia 8 de gener de 2012 hi ha la possibilitat de descobrir al Caixaforum Barcelona qui fou Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona 1858 - 1931). Un arquitecte que va deixar obres com el temple expiatori del Tibidabo.

Pina (3D) o el llegat filmat de Pina Bausch

Pina (3D) o el llegat filmat de Pina Bausch (Solingen 1940 - Wuppertal, 2009)
La nova pel·lícula de Wim Wenders és un meravellós retrat de Pina Bausch i del món que va voler transmetre als seus companys i amics de la seva companyia de dansa. Filmat amb molt respecte cap al món que va crear aquesta coreografa alemanya; hi ha escenes de gran bellesa on els ballarins es mesclen amb l'entorn natural dels paisatges d'una inhòspita ciutat industrial alemanya, a vegades fins i tot com si fossin d'un altre món.

Dowton Abbey versus Gran Hotel

Gran Hotel, la nova ficció d'Antena 3 no té res d'envejar a les gran produccions britàniques. Sembla A3 s'hagi posat les piles i des de fa un temps intenta crear bones sèries de ficció. Però no ens enganyem: la ficció britànica molts cops va sempre dos passes endavant.

El fantasma de l'abstenció

Hi ha qui diu que la voràgine social que ha provocat el 15-M i després el 15-O hauria de tenir alguna conseqüència en el 20-N?

Sembla un joc de paraules. Però no ho és. El fantasma de l'abstenció tornarà a aparèixer?

Hi ha abismes que per molts fantasmes que apareguin semblen cada dia més insalvables.

Carreteres

A on porta aquesta carretera? Hi ha tants camins com carreteres i els camins sempre són necessaris.

Post publicat a Nàufrag i obrer el dia 26/07/2008 i que ara he volgut compartir de nou en aquest espai...

El més enllà i Woody Allen

No creo en una vida más allá, pero, por si acaso, me he cambiado de ropa interior.

Sigo preguntándome si hay vida después de la muerte. Y si la hay, ¿Le cambiarán a uno un billete de veinte pavos?.
Dios es o bien cruel o incompetente.
La eternidad se hace larga, sobre todo al final.
Me interesa el futuro porque es el sitio donde voy a pasar el resto de mi vida.
Morir es como dormir, pero sin levantarse a hacer pis.
No es que tenga miedo de morirme. Es tan sólo que no quiero estar allí­ cuando suceda.
No quiero alcanzar la inmortalidad a través de mi obra; la quiero alcanzar no muriéndome.
No sirvo para la vida, sólo valgo para el arte y para divertir a la gente.
Odio la realidad, pero es en el único sitio donde se puede comer un buen filete.
¡Si Dios existe, espero que tenga una buena excusa!
Hay peores cosas en la vida que en la muerte. Si has pasado una tarde con un vendedor de seguros sabes a lo que me refiero.
Yo fui expulsado del colegio por copiar en el examen de metafísica; miré en el alma del muchacho que se sentaba al lado de mí.
Se suicidó. Era el mayor intelectual que he conocido, y dejó una nota que decía “salgo por la ventana”.
La diferencia entre la muerte y el sexo es que la muerte es algo que puede hacer uno solo y sin que nadie se ría después de ti.
Nietzsche dice que nosotros viviremos la misma vida nuevamente. ¡Dios!, yo tendré que ver de nuevo a mi agente de seguros.
Sólo se vive una vez, pero una vez es más que suficiente si se hace bien.
No hay ninguna duda de que existe el más allá. Sin embargo, hay que preguntarse a qué distancia se encuentra del centro de la ciudad y hasta qué hora está abierto.
¿Existe el infierno? ¿Existe dios? ¿Resucitaremos después de la muerte? Ah, no olvidemos lo más importante: ¿Habrá mujeres allí?
¡Si sólo dios me diera una señal clara!… como depositar a mi nombre una enorme suma de dinero en un banco suizo.

Woody Allen

escriptor, guionista i cineasta. ( Nova York, 1935)

Sembrats per Tots Sants...

Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.

(ai, l'engany, l'engany...és tan vell com els refranys!)

Què mou el món?

Què mou el món? M'he preguntat avui mentre passejava entre el tristos nínxols del vell cementiri del meu poble. Ma mare m'ha comentat:

-Has vist com estan els nínxols i les parets, cauen a trossos?

- Però si en el moment que vivim no hi ha diners ni pels vius, com vols que n'hi hagi pels morts?

Ha sigut una resposta que he dit sense pensar. Què trist pensar que el món el mou..."poderoso caballero es don dinero!".

Vull pensar que hi ha altres coses que mouen el món, ni que no siguin terrenals.