30.12.11
L'any nou (de Jordi Guardans)
6.12.11
Poema de Nadal (de Sagarra) i 1 cançó (de Pau Riba) - Bones Festes!!!
No fa pas molt que per 'questa drecera
Si ets net de cor, pastor mesquí,
BONES FESTES!!!
Ho portem a dins
Els enèrgics clips de Ha Juan
La maleta mexicana
Fira de Santa Llúcia i els mercats de Nadal (a Europa)
Impressionistes
IMPRESSIONISTES. MESTRES FRANCESOS DE LA COL·LECCIÓ CLARK.
Una altre bona retrospectiva del Caixaforum on a través de la mirada del col·leccionista d'art Sterling Clark es pot fer un reconegut per una bona colla de quadres que reflecteixen quines foren les dèries i les temàtiques de pintors com Renoir, Monet, Bonnard o Degas.
Molt recomenable.
Menú recomenat (2): Desembre
COM APERITIU:
L'ANTIGA FÀBRICA DE CERVESES MORITZ OBRE DE NOU LES SEVES PORTES A LA RONDA DE SANT ANTONI DE BARCELONA RECONVERTIT UN ESPAI AMB MÚLTIPLES FUNCIONS (BOTIGA, QUIOSC I RESTAURANT), ESPAI RESTAURAT PER L'ARQUITECTE JEAN NOUVEL.
També podeu llegir:http://fad.cat/adi/blog/?p=3227
1R PLAT
2N PLAT o DIRECTAMENT ELS POSTRES
Ràdio Nàufag (2): Desembre
I
20 anys sense Freddie Mercury
II
Nou disc de Tom Waits
III
S'ha gravat un disc d'homenatge a Bob Marley amb músics catalans
IV
Una descoberta...
Una veu per un cant: Montserrat Figueras canta el cant de la Sibil·la
Sunyol, el president màrtir...
3D Màgic Gaudí: fotografies en 3D
20 anys de marató...
El que més m'emociona de tot plegat, més enllà del testimonis que donen la cara i expliquen la seva greu situació; el que més m'arriba és l'exemple d'escriptors i cantants que donen el seu talent per una bona causa i graven molt bones cançons, com la següent, una cançó preciosa:
Allò que no es pot dir...
Nadal amb lluna...
(El refranyer nadalenc dóna per molt i molt i molt. Hi ha un bloc que ha recopil·lat en un post és de 700 dites populars nadalenques:http://refranyer-tematic.blogspot.com/2007/11/nadal.html)
Sense cor, sense cervell, sense coratge = política?
"Sense cor, sense cervell, sense coratge. Nois: Com és que no us heu posat en política?"
"La cultura no ha de ser un luxe" (Una frase de Anne-Sophie Mutter)
Us deixo amb un video amb la meravellosa música que interpreta aquesta gran violinista, una de les millors del món:
11.11.11
3 frases de Maria Aurèlia Capmany (20 anys sense la Maria Aurèlia Capmany)
Amb Maria Aurèlia Capmany amb passa igual que amb la Montserrat Roig (i amb d'altres autors), la transcendència pública i el carisma del personatge han fet que molts cops ens en recordem més de com era i com pensava l'autor que no pas del que realment va arribar a escriure i a publicar.
10.11.11
Cireres al Novembre (20 anys sense la Montserrat Roig)
He recordat que farà gairebé dos anys i mig vaig escriure un post a Nàufragiobrer d'un llibre amb un títol que em té el cor robat. He pensat perquè haig d'escriure un altre post si aquell post per mi va ser el millor homenatge que li podia fer a aquest gran autora. Aquí teniu l'enllaç en la seva versió original: http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/05/el-temps-de-les-cireres-de-montserrat.html (Curiosament només té un comentari però és un dels posts més visitats)
Sempre m'ha fet gràcia aquest títol, suposo perquè amaga tot una càrrega sentimental i pòetica, la mateixa càrrega sentimental que la gran escriptora Montserrat Roig (1946 - 1991) va voler donar a la novel·la que va escriure abans d'acabar el Franquisme i que va rebre el premi St.Jordi 1976. És la crònica d'una dona, Natàlia Miralpeix que torna a Catalunya, després d'haver estat a França i Anglaterra i es topa amb la realitat d'un temps i d'un país i d'uns personatges marcats pel Franquisme. L'obra forma part de la triologia que l'autora va escriure als anys setanta: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta.
És un llibre que només n'he llegit fragments i que algún dia m'agradaria llegir-me'l sencer perquè la Montserrat Roig demostra el seu talent narratiu amb fragments com aquest descrivint els personatges a partir del retrat de les mans...
"Les mans de la Patrícia eren melancòniques, de vegades una mica absents, "mans de frígida", deia en Lluís, modestes. Eren unes mans una mica llençades, "hagués de tocar tant lleixiu com jo, veuríem com les tindria d'arrugades", deia l'Encarna. Eren unes mans que acaronaven els fills dels altres, mans de dona eixorca, que acariciaven les flors les nits de primavera i amb el dit repassaven les fulles dels plàtans en caure a la tardor, mans que cercaven un punt dins de l'horitzó, que clenxinaven els cabells prematurament blancs de la Judit, que els allisaven amb tendresa, que tancaren les seves parpelles quan se li escapà el darrer alè de vida, mans que repassaven els misteris del dolor, que es senyaven, molles d'aigua beneita, que s'estrenyien l'una a l'altra les nits fosques de bombardeig, mans que repartien caramels per als nens pobres, que descordaven amb paciència els gafets de la cotilla quan era tan grassa i que s'omplien de crema després del bany, ara que era tan prima. Unes mans que vibraren de melangia i de sentiment, quan esbocinaren amb el martell la boca de l'amoret de l'estany, una nit càlida que es pensava que es tornava boja..."
(fragment de la pàgina 61)
Però el més curiós del cas és que fins fa poc no sabia que el títol del llibre la Montserrat Roig l'havia extret d'un poema escrit el 1866 d'un poeta francès del S.XIX de la Comuna de París anomenat Jean Baptiste Clément.
La primera estrofa del poema diu així...
Et gai rossignol et merle moqueur
Et les amoureux du soleil au cœur
Quand nous chanterons le temps des cerises
Sifflera bien mieux le merle moqueur.
Curiosa estrofa que va donar títol a una carismàtica novel·la.
+info de Montserrat Roig:
http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.php
També podeu llegir l'extensa notícia que recull vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3948347
6.11.11
Ídols (de G.Ferrater)
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.
Gabriel Ferrater
(Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès 1972)
L'Univers Perejaume
També recomano que llegiu el següent post del blog Artneutre:
http://www.artneutre.net/2011/11/opinio-les-etimologies-de-perejaume.html
1.11.11
De llum i penombres...
La memòria del fang
Enguany s'han complert 40 anys d'una de les riuades més greus que va patir el riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat i concretament a Cornellà.
Aquesta tardor a la ciutat de Cornellà de Llobregat li han dedicat no només una exposició sinó d'altres col·loquis i activitats per recuperar la memòria d'uns fets tràgics, que van servir més tard com a punt d'inflexió per evitar-ho de nou i reconcilar-se amb el riu que travessa una comarca i que porta el seu nom.
Ràdio nàufrag novembre: Superheavy i altres apunts musicals...
Disc del mes
1.Fa 20 anys de... Sembla mentida però ja fa 20 anys de moltes coses i enguany de dos grans discos que van marcar un canvi en la música Rock d'inicis dels 90: Nevermind de Nirvana i Actung Baby d'U2. Gràcies a Rac105 ens hem assabentat que fa pocs dies una revista britànica (La "Q") ha editat un disc tribut al disc en qüestió, aquí teniu la notícia:http://www.rac105.cat/2011/10/l-achtung-baby-d-u2-fet-amb-versions-de-diferents-grups
2.Cranberries torna al 2012 amb un nou disc que portarà el nom de Roses, també se'n fan ressò a Rac105: http://www.rac105.cat/2011/10/the-cranberries-tornen-amb-nou-disc-10-anys-despres
3.Com dèiem fa 20 anys del disc "Nevermind" de Nirvana. Un disc que a dia d'avui ja és tot un mite dels 90. Rac105 se'n va fer ressò amb un magnífic reportatge: http://www.rac105.cat/2011/9/1991-nevermind-esdeve-un-mite
4.*En el darrer post dedicat a notícies musicals de Nàufrag i obrer vàrem parlar que la tardor seria una tardor carregada grans retorns. Aquí teniu l'enllaç: http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/08/grans-retorns.html Després de gairebé dos mesos i mig podríem comentar el següent: els retorns de Red Hot Chili Peppers i Lenny Kravitz confesso que m'han decebut una mica els darrers treballs. Musicalment potser en saben més i són més bons però crec que han perdut en frescor. Wilco n'he escoltat poca cosa però demostra que segueix sent molt creatiu. Coldplay (et pot agradar més o menys la seva proposta musical) però ningú no pot negar que han intentat innovar.
**En l'àmbit nacional tenim els retorns de Sidonie, Manolo García i Amaral. Dels dos primers no puc opinar perquè encara no he escoltat els nous treballs però sí d'Amaral que han creat un disc molt digne i amb bones lletres. Potser deixaran de ser menys comercials però segueixen escrivint temes molt bons.
***En l 'àmbit més nostrat les dues grans notícies han estat protagonitzades per Sopa de Cabra i la Companyia Elèctrica Dharma. Un servidor confessa que va anar els dos concerts dels dos grups i confessa que varen ser molt emotius i al mateix temps carregats de gran dosis de festa i energia. El de la Dharma ha sigut un comiat molt digne al Palau de la Música catalana. A través del Diari musical Enderrock en tenim les cròniques d' en Roger Palà:http://www.enderrock.cat/noticia/5734/tres/nits/historia i també aquí http://www.enderrock.cat/noticia/5915/perdi/aquest
5.Ens alegrem que tot un mite com Leonard Cohen als seus 77 anys hagi rebut el premi Príncep d'Asturias de les lletres. Aquí teniu un enllaç de fa uns mesos que se'n fa ressò: http://www.revistaenie.clarin.com/literatura/Leonard-Cohen-Principe-Asturias-Letras_0_491351092.html
NovetatEl cantautor valencià Feliu Ventura ha tornat després de força temps amb el disc "Música i lletra". Un disc carregat de cançons reivindicatives i vitals. Aquí en teniu el primer clip...
La sorpresa
Superheavy és un megagrup. Un grup format per diferents egos des del mític stonià Mick Jagger a un dels molts fills de Bob Marley, en Damian, passant per l'ex d'Eurythmics Dave Stewart, el compositor indi A.R.Rahman i la jove promesa Joss Stone. I sona molt bé!
Logorama (un curt d'animació i marques)
LOGORAMA
Us convido que veieu aquest video...un dels millors curts d'animació dels darrers anys.
Aquest és un post que vaig publicar en el seu dia a Nàufragiobrer el dia 15/01/11 i que per la seva originalitat he volgut recuperar en aquest espai però amb la versió completa del curt.
Menú recomenat (I): Novembre
Com a aperitiu sempre està bé una fira al carrer (abans que vingui el mal temps de debò)
14ª Fira mediterrània de Manresa (3 al 6 de novembre 2011)
Versos de S.Iborra (en record dels )
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços".
Tindríem una casa (de Jordi Pere Cerdà)
arbre nascut de l’erm.
Una llosa penjada
en una la del vent.
Una paret de pisa
per abrigar l’hivern.
Un test on floririen
violes pel mal temps.
Per porta, aquell somriure
que t’estrellen les dents.
De lluny em cridaries
amb un cridar content.
Desfaria ma pena
aquell riure que tens,
aquella espatlla blanca
coixí dels pensaments.
El teu braç lligaria
Tristesa i goig ensems.
Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011)
Vet aquí un post dedicat un poeta de la Catalunya nord que va fet molta feina a les seves contrades i que enguany ens ha deixat.
Per més info podeu entrar al següent enllaç (la documentació és d'un servidor):
http://www.escriptors.cat/autors/cerdajp/pagina.php?id_sec=2495
Tranströmer
Aquí teniu l'enllaç i els comentaris:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/la-poesia-de-transtromer.html
Enguany el Sr.Tranströmer, per sorpresa de molts que han fet conya amb el nom,ha estar el nou premi Nobel de literatura 2011. Una bona notícia que espero que serveixi perquè es tradueixi i es publiqui a casa nostra més obres d'aquest autor. És trist que hagi d'arribar un premi Nobel perquè es parli en els mitjans de la veu d'un poeta suec gairebé desconegut per molts.
Per aquest motiu he volgut recuperar de nou la seva veu:
La plaça salvatge
de Tomas Tranströmer (Suècia, 1931)
Perifèric edicions, nº10, 2008.
Edició suec - català
traducció de Carolina Moreno.
Hi ha poetes totalment desconeguts per nosaltres i que són fonamentals en la poesia europea dels darrers 30 anys. És el cas de Tranströmer, poeta, psicòleg i traductor que fa vint-i-cinc anys va escriure "La plaça salvatge", un breu recull de textos poètics: simples, breus, intimistes, reflexius, colpidors, transgressors en algún moment, suggerents.
La seva vàlua literària és tan important com Strindberg. A l'acabar el llibre em quedo amb les ganes de llegir-ne més. Em pregunto: per què ens arriben tant poques traduccions d'aquests grans? Per què són tan desconeguts entre nosaltres?
Gargots de foc / Eldkloter
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga,
s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.
Durant els mesos ombrius l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret cap a tu.
El cel nocturn bramulava.