La memòria fotogràfica. Bones Festes!!

(Imatge superior: El desembre de 1986 els grans magatzems "El Corte Inglés" van sorprendre a tothom amb un Gulliver gegant .Foto: 3 de desembre de 1986. AFB. Pérez de Rozas)

(Imatge inferior: Fira de Santa Llúcia. Foto: 1934. AFB. Pérez de Rozas)

Sovint prop nostre hi ha institucions, centres d'art, museus i entitats que treballen per preservar no només objectes d'art sinó la memòria d'altres temps. Una d'aquestes entitats és l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona que sovint organitza exposicions que passen massa desapercebudes.

Crec que el 2014 també serà un any carregat de bones retrospectives fotogràfiques. Un bon exemple és la retrospectiva que dedica a partir d'aquest  mes de desembre el MNAC al fotògraf Joan Colom i els seus passetjos pel seu Raval. Retrospectiva que la podrem gaudir fins el 25 de maig i el proper any en parlarem de nou: http://www.324.cat/noticia/2243814/ociicultura/El-MNAC-exposa-per-primera-vegada-lobra-completa-del-fotograf-Joan-Colom

Fins el 17 de maig de 2014 l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens proposa:

Exposició "Entorn 1900" 

Segons el propi arxiu: "un viatge pels límits muntanyencs de Barcelona en un període en que la ciutat creixia amb l'annexió dels pobles del voltant com Horta, Sarrià o Vallcarca."

EN ELS TEMPS DE L'IMPERI DE L'IMATGE...ARA ÉS MÉS NECESSARI QUE MAI RECUPERAR L'ART DE LES BONES IMATGES, AQUELLES QUE TRANSCENDEIXEN EN EL TEMPS I ENS PORTEN A ALTRES ÈPOQUES I SÓN PART DE LA NOSTRE MEMÒRIA.

A TRAVÉS DEL FACEBOOK (https://ca-es.facebook.com/ArxiuFotograficBcn) DE L'ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA (SÓN MOLT ACTIUS) N'HE VOLGUT COMPARTIR DUES CURIOSES IMATGES PER TANCAR L'ANY 2013 D'AQUEST BLOG.

(SÓN MOLTS ELS LLIBRES, FILMS, EXPOSICIONS, TEATRE, AUTORS I ACTIVITATS QUE M'AGRADARIA A VEGADES COMENTAR, PERÒ NO SEMPRE ÉS POSSIBLE. ESPERO EL 2014 SI HI HA QUELCOM INTERESSANT PODER-NE DEIXAR TESTIMONI AMB ALGÚN APUNT. SI ÉS POSSIBLE...)

                                                           BONES FESTES I BON ANY 2014!!!

Equilibri

Cercar l'equilibri de les coses de cada dia és a vegades un autèntic repte...

Pintura o realitat?

La ciutat francesa de Lió guarda en algunes cantonades frescos pintants amb escenes de cinema, llibres i personatges cèlebres. És una atractiu més d'una interesant ciutat. Són pintures que de tan reals passen sovint desapercebudes. Pintura o realitat?

                                                          (foto: G.Boloix)

Fulls mullats

                                                          "Abril mullat, bo ple plat!"
A vegades la creativitat va de baixa. I tot sona molt repetit. Re-inventar-se no sempre és fàcil. A vegades l'abril és sinònim d'abundància (pluja, festes, novetats, llibres, etc)
El món necessita un mes d'abril que el reinventi. (ens estem acostumant massa a la crisi i a la sequera i a que tot allò que sembla positiu acabi sent paper mullat!)
                                                       Qui ens ha robat el mes d'abril?
                                                    (es preguntava el cantautor Sabina)

Una ampolla per a nàufrags +1 frase de Gabriel García Márquez

"Debemos arrojar a los océanos del tiempo una botella de náufragos siderales, para que el universo sepa de nosotros lo que no han de contar las cucarachas que nos sobrevivirán: que aquí existió un mundo donde prevaleció el sufrimiento y la injusticia, pero donde conocimos el amor y donde fuimos capaces de imaginar la felicidad."

                                              Gabriel García Márquez

                                              *******************

             "Cerca un instant de felicitat com qui cerca una ampolla amb un missatge en una platja després de naufragar a alta mar." (Potser és un tòpic...però avui en dia que no és un tòpic?)

                                                              Full de Naufragis

Aquest blog es pren un temps de descans. Gràcies per les vostres visites i que acabeu de passar un bon estiu!!

                                          

(Us deixo amb una sel·lecció de  cançons d'illes idíliques i caribenyes i paisatges onírics on sembla que un món més bell i millor és possible!)

Sovint diem...(de Montserrat Abelló)

SOVINT DIEM

Sovint diem

... això és la fi,

cap música ja no controla

les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem

que escriuen l'horitzó,

llavis que xiuxiuegen.

Orelles que perceben,

que amatents escolten

allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem,

l'amor que aprenem a sostenir

contra el caire del temps.

Montserrat Abelló, Dins de l'esfera del temps

FA POC PALAU ROBERT FA DEDICAR UNA EXPOSICIÓ A DONES POETES. AQUESTA SETMANA EN MOTIU DEL FESTIVAL DE POESIA DE BARCELONA HE VOLGUT RECUPERAR LA VEU D'UNA D'ELLES.

1 principi taoïsta i altres 2 frases

..."Sé como el árbol, que llena de flores la mano que lo sacude ".....

Principi Taoïsta

                                               **************

Tots els homes somien, però no de la mateixa manera. Els que somien de nit en els polsegosos refugis de la seva ment, desperten el dia següent i descubreixen que va ser només vanitat; però, els que somien de dia són homes perillosos, perquè poden representar els somnis amb els ulls oberts per fer-los possibles.

Som ànimes atormentades perseguint quimeres en forma de muntanya, patim i somiem, sempre en busca de la bellesa.

       (frases extretes de: http://www.ressenya.net/intro/frases.html)

Lluna de març

La lluna vella de març, no marxa sense glaç.

imatge extreta de la xarxa

L'art d'escalar. L'art de sobreviure. (Frases de Paulo Coelho)

(imatges extretes de la xarxa sense identificar)

(Aquestes dues últimes magnífiques imatges són extretes del bloc "télamàmaria" que al mateix temps són extretes d'altres fonts; aquí teniu l'enllaç: http://telamamaria.blogspot.com/2011/11/escalada.html)

La posibilidad de realizar un sueño es lo que hace que la vida sea interesante.

Todos los días Dios nos da un momento en que es posible cambiar todo lo que nos hace infelices. El instante mágico es el momento en que un sí o un no pueden cambiar toda nuestra existencia.

Nunca desistas de un sueño. Sólo trata de ver las señales que te lleven a él.

Sólo una cosa vuelve un sueño imposible: el miedo a fracasar.

Cuando quieres realmente una cosa, todo el Universo conspira para ayudarte a conseguirla.

Cuando todos los días resultan iguales es porque el hombre ha dejado de percibir las cosas buenas que surgen en su vida cada vez que el sol cruza el cielo.

Cuando crezcas, descubrirás que ya defendiste mentiras, te engañaste a ti mismo o sufriste por tonterías. Si eres un buen guerrero, no te culparás por ello, pero tampoco dejarás que tus errores se repitan.

No tenía miedo a las dificultades: lo que la asustaba era la obligación de tener que escoger un camino. Escoger un camino significaba abandonar otros.

Cuando alguien desea algo debe saber que corre riesgos y por eso la vida vale la pena.

Algunas veces hay que decidirse entre una cosa a la que se está acostumbrado y otra que nos gustaría conocer.

Así debéis hacer vosotros: manteneos locos, pero comportaos como personas normales. Corred el riesgo de ser diferentes, pero aprended a hacerlo sin llamar la atención.

El que está acostumbrado a viajar, sabe que siempre es necesario partir algún día.

La vida no está hecha de deseos y sí de los actos de cada uno.

La magia es un puente que te permite ir del mundo visible hacia el invisible. Y aprender las lecciones de ambos mundos.

Todas las batallas en la vida sirven para enseñarnos algo, inclusive aquellas que perdemos.

Paulo Coelho

(Río de Janeiro 1947, reconegut escriptor, periodista i dramaturg brasileny)

Rellotge de sorra

M'ofego en un rellotge de sorra mentre contemplo el món. Observo la meva ombra i cerco horitzons.

Boira

foto extreta de google imatges - autor: Toni Grimalt

Laberints polítics.

Laberints econòmics.

Falsos miralls.

Retorn a les velles misèries.

Fa temps que hem iniciat una nova Era que ningú sap on ens portarà.

Sabrem sortir de la boira?

Ho portem a dins

Les imatges i la música parlen per si soles. No cal afegir res. Simplement un magnífic clipmetratge amb un missatge molt potent pels temps que corren.

De llum i penombres...

En els temps de Samhuinn els dies s'omplen de llum i penombres.

Era un temps sense temps (segons els celtes) on l'ordre de les coses s'alterava, s'aixecava el vel entre el regne dels esperits i el regne dels vius i on per uns moments l'ordre i l'estructura eren abolits per poder regnar el caos. Els nens trucaven a les cases per demanar caramels, els animals de les granges i del camp corrien lliurament i els homes i les dones es disfressaven per espantar i confondre els mals esperits. Arreu del món hi ha celebracions similars on els esperits, la llum, la penombra tenen un paper important digues-li Tots sants, Samhuinn o Diwali (a l'Índia).[Sobre festa Diwali vegeu el següent post:http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/diwali-festa-de-la-llum.html ]

Molts cops celebrem tradicions sense saber-ne el perquè com una espècie de voràgine que és sinònim dels temps estúpids actuals. Hi ha una part ancestral en tot plegat que es va perdent...

**********

Som en temps de llum i penombres, de dies que s'escurcen i conviden a trobar-nos amb una part de nosaltres. O potser no, vivim tan immersos en la nostra voràgine diària i en culpem al temps. El temps! Aquella gran mesura. I és que nosaltres també som temps. Temps i paraules. Temps que s'escurça dia a dia. Aprofiteu el temps de llum i penombres abans no siguem només temps i paraules.

Com molt bé diu en un dels seus gran poemes en Miquel Martí i Pol:

"Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules."

Miquel Martí i Pol

(Roda de Ter (Osona) 1929 - 2003)

(extret del llibre 'L'arrel i l'escorça')

Us convido a rellegiu de nou el post que en el seu moment li vaig dedicar a Martí i Pol i que vaig publicar a Nàufrag i obrer el dia 31/10/2009:http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/de-bosc-i-de-llum.html

***********

També us convido a llegir o rellegir els meus poemes de tardor publicats a Escrits del fum:

Bressol de tardor

http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/11/bressol-de-tardor.html

Volàtil (instants típics de tardor)

http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/10/volatil-instants-tipics-de-tardor.html

Noves danses de tardor

http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/09/noves-danses-de-tardor.html

Versos de gebre, flors de tardor

http://escritsdelfum.blogspot.com/2009/11/versos-de-gebre-flors-de-tardor.html

********************

També us convido a entrar en el blog d'un poeta-blogaire nordamericà, en Frank Owen:

http://nekyia-the-descent.blogspot.com/2009/09/other-side-of-veil-samhuinn-song.html

**********************

Mentre escrivia aquest post estava escoltant la següent peça d'una cantant canadenca que em sembla extraordinària: Loreena Mckennitt

Carreteres

A on porta aquesta carretera? Hi ha tants camins com carreteres i els camins sempre són necessaris.

Post publicat a Nàufrag i obrer el dia 26/07/2008 i que ara he volgut compartir de nou en aquest espai...

Sol de tardor

Sol de tardor. Encara potent. S'anirà apagant lentament. No sé vosaltres però el canvi d'estació (matins frescos, migdies calorosos, pluja de mitjatarda...) a vegades m'afecta i em noto més cansat.
No cal dir que pels urbanites anar al metro o al tren (amb andanes que semblen forns i a dins els vagons que semblen congeladors) n'hi ha per deixar KO a més d'un.
La vida passa depressa i no sempre trobem els minuts necessaris per fer tot allò que voldríem. Canviem d'estació gairebé sense adonar-nos-en.
He trobat aquesta foto pel google imatges titulada "Sol de tardor". M'ha semblat tant potent que m'he pres uns instants per mirar-la.
Esclaus dels horaris i dels rellotges, sovint oblidem que val la pena perdre un minut contemplant la bellesa que no sabem veure del dia a dia. Són instants efímers que passen com el sol de tardor que es va apagant i ens convida a la dictadura de la foscor d'una tardor que aviat serà hivern.

*****
Vet aquí un post que he volgut recuperar i compartir en aquest nou espai:
Post recuperat de Nàufrag i obrer publicat el dia 02/10/2009...podeu veure el post original i els seus comentaris aquí: http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/sol-de-tardor.html