Hi ha artistes que per estranyes raons no sempre han troba la seva difusió en espais museístics com es mereixen. Potser de Joan Ponç, almenys un servidor reconeix, que no en tenia grans referències més enllà de la seva vinculació amb Dau al Set i com artista de postguerra coetani a Tàpies, Cuixart, Tharrats, Brossa o el filòsof Arnau Puig.
La Fundació Catalunya La Pedrera ens ofereix una oportunitat única per redescobrir bona part de l'obra d'aquest artista a través d'una retrospectiva que engloba diferents etapes i moments vitals.
Com ens indica el web de la pròpia Fundació:
"Ell va llançar la primera pedra de la renovació plàstica d’avantguarda després de la Guerra Civil. La seva irrupció en el panorama dels anys quaranta del segle XX va trasbalsar crítics i poetes, que de seguida es van afanyar a qualificar-lo de grotesc, torturat, diabòlic, premonitori, al·lucinant, màgic, carnavalesc, infernal. Ponç no s’assembla a ningú.
Joan Ponç mostra una pintura capaç d’explorar els racons més foscos i amagats de l’ésser humà. El caràcter únic i rar de la seva obra el va menar vers una soledat, un aïllament i un silenci que el converteixen en un solitari, un testimoni visceral de la penetració de la pintura en el misteri de la vida i de la mort com a experiència."
Joan Ponç - Diàbolo
On? Sala d'exposicions de la Pedrera - Fundació Catalunya La Pedrera -Barcelona
Fins 04.02.2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada