Camino, lliri
avall, per la pujada
d'un fus horari.
Per la terra sencera
no trobo la sortida.
Felícia Fuster (1921-2012)
Fa pocs dies una amiga em va fer arribar aquests versos i em va recordar que s'havia mort aquesta magnífica poeta. La notorietat de la seva mort ha passat igual que la seva vida, de forma discreta. Tot i que els seus versos seran sempre captivadors.
La Júlia de la Panxa del Bou també en parla:
La Sandra Domínguez del Papallones en la llum ens recorda el seu perfil:
En Jaume Subirana:
En Pere-Miquel "Saragatona" del blog provisionals ens recorda i ens recomana l'exposició "Dones poetes" al Palau Robert:
I encara en parlarem més, Gabriel
ResponElimina