Hi ha setmanes que són autèntics dies de la marmota. Aquell "deja-vú" constant, aquella vida ja viscuda, aquelles mateixes situacions, notícies, errors es repeteixen dia rera dia. Com la peli d'en Bill Murray on cada dia que s'aixeca a les 6.00 del matí sent una estrident melodia recordant-li que el feliç dia de la marmota. És un peix que es mossega la cua. Fa temps que vivim en aquest maleït dia. Les notícies són un despropòsit constant de pèrdua de drets, retallades, crisi, i d'una prepotència insultant per part dels nous poders econòmics (a l'ombra sempre) que ens estan portant cap a una nova etapa perillosa i insana.
Davant tals fets només ens queda el coratge.
I com l'actor Bill Murray l'única manera de sortir de tal dia és aprendre dels errors i actuar com si fos l'últim dia de les nostres dies. Total el dia següent tornarà a sonar el despertador a les 6.00. (o no)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada