"La cultura no ha de ser un luxe" (Una frase de Anne-Sophie Mutter)

"En temps de dificultats econòmiques és quan s'han de preservar més les arts. La cultura no és un luxe, sinó una necessitat vital de l'èsser humà".

[opinió expressada en el Dominical El Periódico del 4-12-11]

Anne - Sophie Mutter

"Los músicos debemos servir a la sociedad, mejorar la vida de la gente."

[opinió expressada en el següent article:http://www.laopinioncoruna.es/contraportada/2011/10/11/anne-sophie-mutter-musicos-debemos-servir-sociedad-mejorar-vida-gente/540431.html]

Anne-Sophie Mutter

(Reconeguda violinista internacional. Va formar part dels músics més sel·lectes dirigits per Herbert Von Karajan. La prestigiosa discogràfica alemanya Deutche grammophon li fa un homenatge i fa un triple llançament de les seves gravacions.)

L'any 2011 ha estat marcat per una paraula que havíem oblidat durant molts anys d'Estat del Benestar: retallades. L'any de les retallades en cultura, patrimoni, turisme, sanitat, educació, transports, serveis socials i un llarg etcètera. La resposta ciutadana va esclatar en forma de 15 M i 15O però sembla que en època d'apocalipsi econòmica res pugui aturar aquest tipus de polítiques.

És trist veure que les lleis del mercat han acabat modificant no només les nostres vides sinó tot el sistema de l'Estat del Benestar que fins ara, almenys unes quantes generacions, havíem conegut.

Haurem de seguir lluitant per demostrar que hi ha determinats fonaments de la societat que no han de ser un luxe? L'educació no ha de ser un luxe. La sanitat tampoc. I la cultura i les arts s'han de preservar i potenciar i en cap moment han d'esdevenir un luxe.

Afortunadament encara hi ha Centres Culturals d'algunes entitats bancàries que són gratuïts com el Caixaforum, afortunadament. Esperem que per molt temps.

Us deixo amb un video amb la meravellosa música que interpreta aquesta gran violinista, una de les millors del món:

3 frases de Maria Aurèlia Capmany (20 anys sense la Maria Aurèlia Capmany)

“És altament instructiu pensar que la feble dona no ha trobat mai cap obstacle per llaurar els camps ni per baixar a les mines.La casta dona ha trobat fresat el camí de la prostitució. L’egoista femella ha estat exaltada en els altars com a santa. Però és difícil, enormement difícil, obtenir la direcció d’un banc, un seient a l’Acadèmia, una dignitat a l’Església, una càtedra a la Universitat.”

“Avui, en el moment en què les dones s’alliberen, encara que molt lentament, de tantes inhibicions i de tantes pressions alienes, es troben que han d’emprendre de nou la lluita contra l’intent de reduir-les a feminitat. Un intent tan ben orquestrat pels dogmes i les lleis, els costums i els mitjans de comunicació de masses. Cada vegada més, la dona haurà d’alliberar-se de la caricatura d’ella mateixa que li ofereixen.”

"Les paraules serveixen per comunicar, però també per disfressar-nos. De vegades, per disfressar-nos d'una versió més bonica de nosaltres mateixos. Jo penso que tots els escriptors escrivim perquè la gent ens estimi... perquè pensi: 'Oh, que bonic, això que ha fet!'"

Maria Aurèlia Capmany

(Barcelona 1918 - 1991, novel·lista, assagista, traductora, autora de teatre, actriu - directora i professora del Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual; als darrers anys de la seva vida va estar vinculada a la Diputació de Barcelona i a l'Ajuntament de la Ciutat de Barcelona i se la recorda per les seves fermes conviccions en defensa de la condició de la dona, la cultura i la societat catalana)

Amb Maria Aurèlia Capmany amb passa igual que amb la Montserrat Roig (i amb d'altres autors), la transcendència pública i el carisma del personatge han fet que molts cops ens en recordem més de com era i com pensava l'autor que no pas del que realment va arribar a escriure i a publicar.

Cireres al Novembre (20 anys sense la Montserrat Roig)

Confesso que conec poc l'obra de la Montserrat Roig. Però tot i axí hi ha llibres i títols de llibres que són autèntiques troballes. Avui la catosfera rendeix homenatge als 20 anys de la seva desaparició. Hi ha noms que ja formen part de la història de la literatura catalana més contemporània. Confesso que vaig tenir dubtes de si participar o no en aquesta nova crida com a homenatge blogaire, aquí teniu la crida: http://carmerosanas.blogspot.com/2011/11/homenatge-montserrat-roig.html
He recordat que farà gairebé dos anys i mig vaig escriure un post a Nàufragiobrer d'un llibre amb un títol que em té el cor robat. He pensat perquè haig d'escriure un altre post si aquell post per mi va ser el millor homenatge que li podia fer a aquest gran autora. Aquí teniu l'enllaç en la seva versió original: http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/05/el-temps-de-les-cireres-de-montserrat.html (Curiosament només té un comentari però és un dels posts més visitats)









Sempre m'ha fet gràcia aquest títol, suposo perquè amaga tot una càrrega sentimental i pòetica, la mateixa càrrega sentimental que la gran escriptora Montserrat Roig (1946 - 1991) va voler donar a la novel·la que va escriure abans d'acabar el Franquisme i que va rebre el premi St.Jordi 1976. És la crònica d'una dona, Natàlia Miralpeix que torna a Catalunya, després d'haver estat a França i Anglaterra i es topa amb la realitat d'un temps i d'un país i d'uns personatges marcats pel Franquisme. L'obra forma part de la triologia que l'autora va escriure als anys setanta: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta.
És un llibre que només n'he llegit fragments i que algún dia m'agradaria llegir-me'l sencer perquè la Montserrat Roig demostra el seu talent narratiu amb fragments com aquest descrivint els personatges a partir del retrat de les mans...

"Les mans de la Patrícia eren melancòniques, de vegades una mica absents, "mans de frígida", deia en Lluís, modestes. Eren unes mans una mica llençades, "hagués de tocar tant lleixiu com jo, veuríem com les tindria d'arrugades", deia l'Encarna. Eren unes mans que acaronaven els fills dels altres, mans de dona eixorca, que acariciaven les flors les nits de primavera i amb el dit repassaven les fulles dels plàtans en caure a la tardor, mans que cercaven un punt dins de l'horitzó, que clenxinaven els cabells prematurament blancs de la Judit, que els allisaven amb tendresa, que tancaren les seves parpelles quan se li escapà el darrer alè de vida, mans que repassaven els misteris del dolor, que es senyaven, molles d'aigua beneita, que s'estrenyien l'una a l'altra les nits fosques de bombardeig, mans que repartien caramels per als nens pobres, que descordaven amb paciència els gafets de la cotilla quan era tan grassa i que s'omplien de crema després del bany, ara que era tan prima. Unes mans que vibraren de melangia i de sentiment, quan esbocinaren amb el martell la boca de l'amoret de l'estany, una nit càlida que es pensava que es tornava boja..."

(fragment de la pàgina 61)

Però el més curiós del cas és que fins fa poc no sabia que el títol del llibre la Montserrat Roig l'havia extret d'un poema escrit el 1866 d'un poeta francès del S.XIX de la Comuna de París anomenat Jean Baptiste Clément.

La primera estrofa del poema diu així...

Quand nous chanterons le temps des cerises

Et gai rossignol et merle moqueur

Seront tous en fête

Les belles auront la folie en tête

Et les amoureux du soleil au cœur

Quand nous chanterons le temps des cerises

Sifflera bien mieux le merle moqueur.

Curiosa estrofa que va donar títol a una carismàtica novel·la.

+info de Montserrat Roig:
http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.php
També podeu llegir l'extensa notícia que recull vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3948347

Aquí teniu la llista amb tots els participants en aquest homenatge:

http://vpamies.blogspot.com/2011/11/llista-de-participants-lhomenatge-pel.html

Ídols (de G.Ferrater)

Aviat, el 2012, farà 40 anys de la mort del poeta Gabriel Ferrater. Ferrater fou un destacat nom en el món de la traducció, l'assaig, la poesia i el món acadèmic del seu temps que va deixar emprenta a molts dels seus coetanis i deixebles. Aquests dies he estat rellegint la magnífica edició en butxaca que ha editat Ed.62 de la seva obra completa:"Les dones i els dies". No és una poesia fàcil però en la seva poesia s'hi poden trobar perles com aquesta:

ÍDOLS

Aleshores, quan jèiem

abraçats davant la finestra

oberta al pendís d'oliveres (dues

llavors nues dins un fruit que l'estiu

ha badat violent, i que s'omple

d'aire) no teníem records. Érem

el record que tenim ara. Érem

aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,

per la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater
(Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès 1972)

L'Univers Perejaume

"Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!"

No és fàcil definir amb un sol mot tot l'univers que s'amaga rera aquest nom, que és més que un artista plàstic: és escultor, pintor, poeta i un llarg etcètera. La Sala d'exposicions de la Pedrera de Barcelona en fa un retrospetiva de la seva obra dels darrers temps. 200 obres reunides en un sol espai. Algunes de tan diferents entre elles que sorprèn la quantitat de llenguatges que ha arribat a utilitzar aquest artista. Hi ha temps per deixar-se sorprendre per aquesta exposició fins el 12 de febrer de 2012.

També recomano que llegiu el següent post del blog Artneutre:
http://www.artneutre.net/2011/11/opinio-les-etimologies-de-perejaume.html

(No cal dir que el primer que es troba el visitant són unes pedres ben esculpides que sembla que busquin un diàleg amb els propis materials de la Pedrera)

De llum i penombres...

En els temps de Samhuinn els dies s'omplen de llum i penombres.

Era un temps sense temps (segons els celtes) on l'ordre de les coses s'alterava, s'aixecava el vel entre el regne dels esperits i el regne dels vius i on per uns moments l'ordre i l'estructura eren abolits per poder regnar el caos. Els nens trucaven a les cases per demanar caramels, els animals de les granges i del camp corrien lliurament i els homes i les dones es disfressaven per espantar i confondre els mals esperits. Arreu del món hi ha celebracions similars on els esperits, la llum, la penombra tenen un paper important digues-li Tots sants, Samhuinn o Diwali (a l'Índia).[Sobre festa Diwali vegeu el següent post:http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/diwali-festa-de-la-llum.html ]

Molts cops celebrem tradicions sense saber-ne el perquè com una espècie de voràgine que és sinònim dels temps estúpids actuals. Hi ha una part ancestral en tot plegat que es va perdent...

**********

Som en temps de llum i penombres, de dies que s'escurcen i conviden a trobar-nos amb una part de nosaltres. O potser no, vivim tan immersos en la nostra voràgine diària i en culpem al temps. El temps! Aquella gran mesura. I és que nosaltres també som temps. Temps i paraules. Temps que s'escurça dia a dia. Aprofiteu el temps de llum i penombres abans no siguem només temps i paraules.

Com molt bé diu en un dels seus gran poemes en Miquel Martí i Pol:

"Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules."

Miquel Martí i Pol

(Roda de Ter (Osona) 1929 - 2003)

(extret del llibre 'L'arrel i l'escorça')

Us convido a rellegiu de nou el post que en el seu moment li vaig dedicar a Martí i Pol i que vaig publicar a Nàufrag i obrer el dia 31/10/2009:http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/de-bosc-i-de-llum.html

***********

També us convido a llegir o rellegir els meus poemes de tardor publicats a Escrits del fum:

Bressol de tardor

http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/11/bressol-de-tardor.html

Volàtil (instants típics de tardor)

http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/10/volatil-instants-tipics-de-tardor.html

Noves danses de tardor

http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/09/noves-danses-de-tardor.html

Versos de gebre, flors de tardor

http://escritsdelfum.blogspot.com/2009/11/versos-de-gebre-flors-de-tardor.html

********************

També us convido a entrar en el blog d'un poeta-blogaire nordamericà, en Frank Owen:

http://nekyia-the-descent.blogspot.com/2009/09/other-side-of-veil-samhuinn-song.html

**********************

Mentre escrivia aquest post estava escoltant la següent peça d'una cantant canadenca que em sembla extraordinària: Loreena Mckennitt

La memòria del fang

És important no perdre la memòria. La petita memòria dels pobles i tot allò que hi va passar i que serveixi com a exemple per no caure en errors futurs.
Enguany s'han complert 40 anys d'una de les riuades més greus que va patir el riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat i concretament a Cornellà.
Aquesta tardor a la ciutat de Cornellà de Llobregat li han dedicat no només una exposició sinó d'altres col·loquis i activitats per recuperar la memòria d'uns fets tràgics, que van servir més tard com a punt d'inflexió per evitar-ho de nou i reconcilar-se amb el riu que travessa una comarca i que porta el seu nom.

Ràdio nàufrag novembre: Superheavy i altres apunts musicals...

Ràdio Nàufrag (I): Novembre

Disc del mes

REM han posat fi a la seva llarga trajectòria musical. Els autors de l'inoblidable "losing my religion" treuen aquest mes de novembre un ampli i complet recopilatori que repassarà totes les etapes del grup i on també hi haurà cançons com la preciosa "Everybody hurts".

Apunts i notícies musicals:

1.Fa 20 anys de... Sembla mentida però ja fa 20 anys de moltes coses i enguany de dos grans discos que van marcar un canvi en la música Rock d'inicis dels 90: Nevermind de Nirvana i Actung Baby d'U2. Gràcies a Rac105 ens hem assabentat que fa pocs dies una revista britànica (La "Q") ha editat un disc tribut al disc en qüestió, aquí teniu la notícia:http://www.rac105.cat/2011/10/l-achtung-baby-d-u2-fet-amb-versions-de-diferents-grups

2.Cranberries torna al 2012 amb un nou disc que portarà el nom de Roses, també se'n fan ressò a Rac105: http://www.rac105.cat/2011/10/the-cranberries-tornen-amb-nou-disc-10-anys-despres

3.Com dèiem fa 20 anys del disc "Nevermind" de Nirvana. Un disc que a dia d'avui ja és tot un mite dels 90. Rac105 se'n va fer ressò amb un magnífic reportatge: http://www.rac105.cat/2011/9/1991-nevermind-esdeve-un-mite
4.*En el darrer post dedicat a notícies musicals de Nàufrag i obrer vàrem parlar que la tardor seria una tardor carregada grans retorns. Aquí teniu l'enllaç: http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/08/grans-retorns.html Després de gairebé dos mesos i mig podríem comentar el següent: els retorns de Red Hot Chili Peppers i Lenny Kravitz confesso que m'han decebut una mica els darrers treballs. Musicalment potser en saben més i són més bons però crec que han perdut en frescor. Wilco n'he escoltat poca cosa però demostra que segueix sent molt creatiu. Coldplay (et pot agradar més o menys la seva proposta musical) però ningú no pot negar que han intentat innovar.

**En l'àmbit nacional tenim els retorns de Sidonie, Manolo García i Amaral. Dels dos primers no puc opinar perquè encara no he escoltat els nous treballs però sí d'Amaral que han creat un disc molt digne i amb bones lletres. Potser deixaran de ser menys comercials però segueixen escrivint temes molt bons.

***En l 'àmbit més nostrat les dues grans notícies han estat protagonitzades per Sopa de Cabra i la Companyia Elèctrica Dharma. Un servidor confessa que va anar els dos concerts dels dos grups i confessa que varen ser molt emotius i al mateix temps carregats de gran dosis de festa i energia. El de la Dharma ha sigut un comiat molt digne al Palau de la Música catalana. A través del Diari musical Enderrock en tenim les cròniques d' en Roger Palà:http://www.enderrock.cat/noticia/5734/tres/nits/historia i també aquí http://www.enderrock.cat/noticia/5915/perdi/aquest

5.Ens alegrem que tot un mite com Leonard Cohen als seus 77 anys hagi rebut el premi Príncep d'Asturias de les lletres. Aquí teniu un enllaç de fa uns mesos que se'n fa ressò: http://www.revistaenie.clarin.com/literatura/Leonard-Cohen-Principe-Asturias-Letras_0_491351092.html

Novetat

El cantautor valencià Feliu Ventura ha tornat després de força temps amb el disc "Música i lletra". Un disc carregat de cançons reivindicatives i vitals. Aquí en teniu el primer clip...

La sorpresa

Superheavy és un megagrup. Un grup format per diferents egos des del mític stonià Mick Jagger a un dels molts fills de Bob Marley, en Damian, passant per l'ex d'Eurythmics Dave Stewart, el compositor indi A.R.Rahman i la jove promesa Joss Stone. I sona molt bé!

Logorama (un curt d'animació i marques)

Recordo que un dia mirant el 33 van passar un curt que em va impactar per la manera com mostrava un món creat a partir de marques. No sóc massa de curts ni tampoc segueixo molt el món de l'animació però aquest penso que té quelcom de molt creatiu...i al mateix temps potser ens pot portar a la reflexió: estem sotmesos a un món de marques?
LOGORAMA
Us convido que veieu aquest video...un dels millors curts d'animació dels darrers anys.

Aquest és un post que vaig publicar en el seu dia a Nàufragiobrer el dia 15/01/11 i que per la seva originalitat he volgut recuperar en aquest espai però amb la versió completa del curt.